El text anterior ens explica que en qualsevol cosa com diu el text "continua i divisible" es troba l'anomenat excés, el defecte i el terme mitjà. Aquest terme mitjà sería la millor forma d'actuar, i aquell entés "evita el defecte i l'excés", evita els dos extrems. Per exemple: el terme mitjà seria el valor, l'excés seria la temeritat i el defecte la covardia. El terme mitjà és la moderació, és la virtut moral, aquest terme mitjà està determinat per la raó delshomes, i cada home considera correcte o virtuós un aspecte diferent, per tant no és objectiu, sinò subjectiu. Els dos extrems són vicis.
En la meva opinió primer va ser lagallina, perquè un ou sense la incuvació de la gallina no pot arribar a serpollet, per aixó crec que la gallina no va apareixer per art divina, sinó que aquesta va sorgir de transformacions, amb elpas del temps, possiblement del'evolució d'un altre animal prehistòric o anterior. El problema d'aquesta pregunta es que perquè d'aquesta gallina sorgis l'ou, havía d'existir també un gall per fecundar-la, per aixó arribo a la conclusió que per respondre a aquesta pregunta fa falta parlar d'altres efectes i matèries, i per aixó no puc arribar certament a la resposta.
Aristòtil critica al Plató del Fedó, afirmant que Plató es complica la vida duplicant els objectes i diu que si les pots duplicar, també les pots triplicar i així successivament. Aristòtil no creu que existeixi el món intel·ligible, sinó que la forma es troba a les substàncies (dins de les coses). Aristòtil també critica el fet que les idees no expliquen les causes de les coses, i també el fet de que Plató considera més real laprojecció de les idees que la pròpia projecció del món sensible que es la realitat en si mateixa. Jo estic més d'acord amb ARistòtil perquè també considero que el món intel·ligible no existeix, perque en cas d'existir: on es?, com s´hi arriba?. No crec que sigui necessàri morir per arribar al coneixement, sinò que podem coneixer les coses en vida i no coneixer projeccions.
Els aconteixements més importants que van tenir lloc durant la vida de Seneca són molts però els més importants els exposare a continuació: - L'any del seu naixement, l'any 4 a.C. destaca el nomenament d'Herodes Antipas com a rei de Galilea, es creu que pot ser el possible any de naixement de Jesucrist (entre el 7 a.C. i aquest any). Més factors importants són la mort d'Herodes I el Gran (rei de Judea, Galilea, Samaria i Idumea). - L'any 3 a.C. neix el filòsof, matemàtic i místic grec Apolonio de Tiana. - L'any 2 a.C. Cesar Augusto es anomenat "pare de la pàtria". - L'any 1 a.C. ovidio escriu Remedia Amoris i es creu que és el naixement de l'evangelista Mateu. - L'any 1 s'introdueix la seda a l'Impèri romà, Pompeyo Trogo escriu: Història de Filipo. - L'any 2 mor Juli Cèsar. - L'any 4 Tiberi es nomenat hereu d'August. - L'any 24 finalitza la guerra que enfrontava a Roma i a Numidia i a Mauritània. - L'any 33 mor Jesús de Natzaret (cruzificat segons la Bíblia). - L'any 45 Claudio expulsa als jueus de Roma. - L'any 47 els romans inicien la construcció de la ciutat d'Utrecht. - L'any 49 Seneca es converteix en tutor de Neró. - L'any 54 es publica l'obra filosòfica de Seneca i Neró es converteix en emperador. - L'any 64 es produeix un gran incendi a Roma i es produeix la primera persecució als cristians. - L'any 65 mor Seneca.
Plató en aquest fragment utilitza el mètode socràtic del diàleg per descobrir d'ón prové la vida i la mort. El diàleg es tracta d'una consecució de preguntes i respostes entre Sòcrates i Cebes, pel qual mitjançant preguntes de Sòcrates, respostes de Cebes i fins i tot un fragment on Sòcrates fa participar a Cebes en l'argument, vol arribar a la consecució d'aquest fi. Sòcrates estableix que d'un contrari esdevé l'altre contrari, així, de la mort esdevé la vida i a l'inrevés. En el text, Sòcrates posa nombrosos exemples per ratificar com a vertader l'argument que està exposant com per exemple: "D'una cosa gran esdevé una cosa petita i al contrari". Entre els dos contraris hi ha dos processos de generació. En el cas de la vida i la mort, de la vida esdevé la mort i el procés de generació seria morir, i segons Sòcrates, per tal d'equilibrar la natura a aquest contrari cal afegir-hi la vida i el procés de "tornar a viure".
Al text anterior Plató ens explica que és raonable dir que el coneixement dels objectes del món sensible (objectes de la percepció) no existeix,perquè si aquests objectes canvien, el coneixement també canviara, perquè no podem captar-ne l'essència. No podem conèixer perquè canvia l'objecte i canvia també el subjecte del coneixement. Plató també considera raonable que si el coneixement no existeix, o canvia, no existiria ni objecte ni subjecte del coneixement i que la ciència no és ciència d'allò que canvia, sinò seria opinió. Segons Plató, si existeix allò bo i allò bell, són aquestes coses les que s'han de conèixer, perquè la ciència s'ha de fomentar en les idees, degut a que aquestes donen l'objectivitat i la universalitat, i apart noméspot haber coneixement del món intel·ligible, perquè el coneixement ha de ser universal, immutable i necessàri.
En el text anterior, Plató explica què és raonable explicar que el coneixement dels objectes de la percepció no existeix, perquè si aquests objectes canvien, el coneixement també canvia, perrquè no pobem captaar-ne lesséncia. Plató també considera raonable que si el coneixement no existeix, o canvia, no existiría ni objecte ni subjecte del coneixement, però al final explica que si es manté aixó, no eesparla de canvi ni de moviment. Segons Plató, si existeix alló bó i alló bell, son aquestes coses les que s’han de coneixer, perquè la ciència s’ha de fomentar en les idees, degut a que aquestes donen l’objectivitat i la universalitat.
Molta gent afirma que el mite de la caverna és molt actual, i en la meva opinió el mite es com el reflex de la nostra societat, perquè nosaltres seríem els encadenats o presoners, el mur sería la televisió o el cinema i les ombres seríen les imatges d'aquests dos mitjans. Es pot considerar aixó així, perquè mitjançant la publicitat o algunes películes ens volen d'alguna manera, obligar a pensar i actuar, però no d'una manera directa sinó subliminal, i quan un presoner surt d'aquesta "realitat" i descobreix la vertadera realitat i torna a explicarse-la no el creiem perquè de sempre ens ho han enseñat així a nivell d'ideología, de llengua, costums,etc. Dues películes que clarament es poden comparar amb el mite de la caverna són: Matrix i El show de Thruman.
El mite de la cavena de Plató és un contrast entre el món sensible i l'intel·ligible, mitjançant un diàleg amb Glaucó. Ens explica la història d'uns homes tancats a una caverna lligats i obligats a mirar unes ombres, i degut a l'obligació de mirar sempre per a aquestes, els presoners consideraven aquestes com la realitat, però aquestes són només aparençes del món intel·ligible. Però quan un dels presoners es lliberat i coneix la vertadera realitat, quan descobreix la llum del sol, considerat el bé (idea suprema), que al principi el cega, s'inicia la dualitat entre els dos móns, el diàleg es torna una predicció del que passaria si l'home alliberat tornés a la caverna i expliqués als altres el que ha vist i expliqués que la seva realitat no és ben bé com ells creuen, i que depén d'una altre realitat què és el sol, els altres no el creurien, perquè no és el sol, els altres no el creurien i el voldrien matar, perquè no és creu que el que han vist com diu el text "són ombres vanes i es troben en un compromís", perquè creuen més real el que veuen dins la caverna. En resum considero què amb el mite, Plató vol referir-se a que els homes som esclaus i presoners dels nostres sentits i de les aparençes.
La teoria de l'intelectualisme moral va ser formulada per Sòcrates, mentor de Plató.
En aquest diàleg de Plató, ens explica l'aquivocació de la gent en pensar que la ciència com diu el text: "no té cap força"; tambés mostra l'equivocació dels qui consideren que en l'home en que podem trobar la ciència, no es aquesta la que mana, sinò uns altres típus de forces com són la passió, el plaer, etc. Aquests consideren la ciència com una esclava, la nostra part racional es dominada per la part irracional. Segons diu el text, que defensa la teoria de l'intelectualisme moral, considera que la ciència i el saber s'identifiquen amb la virtut, afirmant que quí coneix el bé i el mal, actua segons el bé sigui culte o no. La ciència és alló que la raó utilitza com a auxiliar de l'enteniment. La persona que la coneix, actua segons el bé perquè el coneix.
A classe hem començat a treballar Sòcrates i Plató i hem prés tot d'apunts, per qüestió d'espai no puc penjar tots els apunts a cantinuació indicaré una sèrie d'enllaços on he trobat informació d'aquests dos filosofs que considero adient i completa: SÒCRATES: - http://www.webdianoia.com/presocrat/socrates.htm - http://usuarios.lycos.es/Cantemar/MuerteSocrates.html En aquest últim fragment consisteix en un fragment del Fedó on Plató ens explica la mort de Sòcrates i trobem una pintura sobre la mort d'aquest de Jacques-Louis David.
VIDA: Sèneca és un filòsof, escriptor i home d'estat romà que intenta conciliar diferents formes de pensament amb la intenció d'aconseguir un món més harmoniós i pacífic.
Nascut en una província de l'imperi romà l'any 3 a.C., va viure a l'època conflictiva de Caligula, Claudi i Neró, fidel a la seva postura estoica, consistent en aprendre a enfrontar l'adversitat sense flaquejar i acceptar la realitat, ja que aquesta transcendeix la voluntat humana. El pensament de Sèneca es nodreix d'idees estoiques i epicúries que juntament amb la seva aportació original a la filosofia, com a instrument pràctic, constitueix una contribució sempre vigent i útil per a les generacions modernes, obligades a viure una realitat alienant. El seu pare, va tenir una àmplia formació en retòrica i va escriure algunes obres amb la intenció que servissin com una guia d'educació per als seus fills.
Sèneca va ser el segon de tres germans, nascuts en el si d'una família fonamentada en els valors de l'honor i l'austeritat, característica de gran part de la tradició romana. Va estudiar retòrica i disciplines com gramàtica, història i geografia, dedicant-se finalment a la filosofia, en aquest moment indispensable per a qui decidia desenvolupar una carrera política. Sèneca es va ocupar de l'educació de Neró i quan aquest va ser elegit emperador, va ser el seu conseller. La conspiració per prendre-li el poder Neró el va tocar de prop, però la seva participació va ser poc probable encara que el seu nom figurés entre els successors al tron de l'imperi. Descobert el pla, Neró el va condemnar a suïcidar tallant-se les venes i prenent cicuta. Sèneca va acatar l'ordre amb l'estoïcisme que va defensar al llarg de la seva vida, morint l'any 65.
OBRA: Les tragèdies de Sèneca van ser fetes per ser llegides al públic, ja que en aquella època l'escenificació no era un fet molt freqüent.
En les seves obres Sèneca planteja els problemes propis d'aquest moment històric, en què estan inclosos com és d'esperar, el seu sentit de l'existència i el seu ideal estoic. El problema central està donat per l'exercici i les conseqüències del despotisme absolut. Sèneca reintepreta els mites de la tragèdia grega descrivint la vida dels emperadors com un joc d'horror i disbauxa que porten a la pèrdua del bé comú. Els personatges s'enfronten amb violència i castiguen a les víctimes innocents, a vegades amb trets caricaturescos.
L'obra de Sèneca va ser escrita aproximadament entre els anys 50 i 60 de la nostra era i van ser nou tragèdies: Hèrcules delirant, Las troyanas, Les fenícies, Medea, Fedra, Èdip, Agamèmnon, Tiestes i Hèrcules a l'Eta. A més va escriure el drama Octavia i una sèrie d'Epigrames, encara que d'aquestes darreres obres no hi ha certesa de la seva autoria.
En aquest documental, ens ensenyen la vida i l'obra del filòsof Sèneca. Aquest és el video de la primera part del documental, les altres dues parts es poden veure al següent enllaç: - http://www.youtube.com/results?search_query=obras+seneca&search_type=&aq=f
En la meva opinió, aquesta afirmació és completament certa, degut a que el no-res no existeix, perquè en el moment en que començes a parlar o pensar en alguna cosa, ya es converteix en cosa, per tant es pot dir que el no-res està delimitat per les nostres facultats de pensament i llenguatge. Per posar un exemple, aquesta afirmació posa en dubte els que s'anomenen "mags", que aprofitant-se de les il·lusions que ens donen els nostres sentits (il·lusió òptica) quan ens referim a la vista, ens fan creure que del no-res són capaços den fer sortir qalsevol objecte: sobre Parmènides en la seva filosofia (vía de l'opinió).
Els cins fragments anteriors, resumeixen la filosofia de Parmènides. En primer lloc ens explica les dues possibles vies: la via de l'opinió i la via de la veritat. La viable és la via de la veritat, que consisteix en tot el que podem dir de l'ésser. La via de l'opinió diu que no és factible, perquè no la pots pensar ni coneixer. Al segon i tercer text, explica tot el que es pot dir de l'ésser: és etern, no canvia, és homogeni, i és un ésser perfecte. Al quart text mostra la seva visió ciclica de la vida. A una circumferència, un punt és el present, per sobre d'aquest és el futur, però si continuem el camí aquest mateix punt serà pasat,per aixó Parmènides afirma l'eternitat, no hi ha canvi,perquè aquest canvi és una aparença dels sentits. A l'últim text, afirma que alló què es pot pensar, ha de ser, i no pot no ser. Alló de que podem parlar, pensar, en definitiu cominicar aquesta cosa ha de ser.
Al següent enllaç podeu trobar més informació sobre aquest filòsof: - http://www.webdianoia.com/presocrat/parmenides.htm
Els textos anteriors resumeixen la filosofia sencera d'Heràclit, concretament els cinc textos expliquen el següent: - Segons Heràclit, els contraris es necessiten com per exemple (El fetr que hi hagi un profesor, implica l'existència de l'alumne i a l'inrevés. D'aquesta dualitat, d'aquesta lluita de contraris, Heràclit afirma que hi sorgeix la natura (physis). "D'aquesta lluita sorgeix la més bella harmonía". Pel que fa a l'afirmació de que tot flueix, del fluïr continu el filòsof afirma que no ens podem banyar dos cops al mateix riu. En realitat, si és el mateix lloc físic, però no la meteixa aigua, per tant nosaltres tampoc som els mateixos. Referent a la llei del canvi, hi ha l'anomenada llei del canvi (lògos), que és l'únic que no canvia en el canvi. Es pot dir d'Heràclit que té una visió cíclica de la vida.
Al següent enllaç podreu trobar més informació d'aquest filòsof: - http://www.webdianoia.com/presocrat/heraclito.htm
El text anterior d'Anaximandre ens parla de les conseqüències dels nostres actes, les retribucions que paguem per les nostres pròpies injusticies comeses al llarg de la nostre vida. Tot aixó ocorre al mateix lloc, al no-res. Allà on naixem i on morim, el punt de peatge de la nostra vida.
Un cop més ha arribat el final de curs. Tot i ser el primer any que fem filosofía, m'ha semblat una asignatura difícil però apasionant i he aprés molt. Una altra de les noves experiències de l'asignatura ha sigut la substitució de l'aburrida llibreta d'apunts per aquest blog per fer el seguiment del curs. En aquest blog, he introduit les tasques fetes a classe i els deures realitzats a casa. El curs vinent, a aquesta asignatura farem història de la filosofía. Per introduïr el següent curs presento un video sobre l'história de la filosofía. Espero que continuem amb aquest blog el curs vinent i que hos hagi agradat la meva feina.
1.IDEES PRINCIPALS: En el text anterior Tomas Hobbes afirma què nosaltres per assegurar-nos la nostra satisfacció pesonal i una vida tranquil·la, ens imposem nosaltres mateixos les nostres lleis i els nostres ordres. Ens les imposem per sortir de la situació precària en que viu a causa de les guerres. Kant també afirma que hem de tractar als altres amb les mateixes accions amb que voldresim que ens tractessin a nosaltres.
2.TÍTOL: Restriccions per millorar la vida
3.COMENTARI: Els humans ens imposem a nosaltres mateixos unes normes per aconseguir una vida més còmoda, i per fugir dels abusos i les institucions que intenten mitjançant l'amenaça de càstig i manté atemorits als humans, que ens obliguen a complir les lleis. El text esmenta certes lleis de la naturalesa, a partir de les quals nosaltres hem de fer a ls altres el mateix què volem que ens facin a nosaltres i sóm capaços de fer-ho quan no hi ha cap temor que ens obligui a complir-les.
Estudió filosofía, psicología y literatura alemana en la Universidad de Gotinga, Zúrich y Bonn, donde defendió su tesis doctoral sobre Schelling. De 1956 a 1959 fue ayudante y colaborador de Adorno en el Instituto de Sociología de Fráncfort del Meno. En 1961 defendió su habilitación, centrada en el concepto de lo público (Öffentlichkeit). Entre 1964 y 1971 ejerció como profesor en la Universidad de Fránkfurt, y se convirtió en uno de los principales representantes de la Teoría Crítica. De 1971 a 1983 se desempeñó como director en el Instituto Max Planck para la "investigación de las condiciones de vida del mundo técnico-científico". En 2001 obtuvo el Premio de la Paz que conceden los libreros alemanes. En 2003 gana el Premio Príncipe de Asturias de Ciencias Sociales. Es doctor honoris causa por las universidades de Jerusalén, Buenos Aires, Hamburgo, Northwestern University Evanston, Utrech, Tel Aviv, Atenas y la New School for Social Research de Nueva York, y miembro de la Academia Alemana de la Lengua y la Poesía. Pensamiento: En un contexto crítico social evolutivo enraizado en la política contemporánea, señala que los procesos tradicionales de la democracia no proporcionan espacio para la toma de decisiones colectivas pero la esfera pública se puede reformar promoviendo la participación de órganos comunitarios. Elaboró una Teoría crítica de la Sociedad basada en los conceptos de acción comunicativa, sistema, lebenswelt la cual deriva de ética kantiana, y la diferencia entre entendimiento y acuerdo. Su obra de referencia es Historia y crítica de la opinión pública. Si bien su obra y pensamiento están fundados en la Teoría Crítica de la Escuela de Francfort, tiene profundas divergencias con sus maestros y predecesores. Su trabajo se enfoca en las bases de la teoría social, la epistemología y el análisis de la avanzada sociedad capitalista industrial. Otros temas importantes de sus análisis son la democracia y la primacía de la ley pública (o Transformación Estructural de la Publicidad). En su obra posterior Habermas tratará de reconstruir el materialismo histórico frente a las nuevas problematicas de las sociedades del capitalismo tardío.
- De quina manera l'autor caracteritza la ciutadania en aquest text? El caracteritza, amb un sentit inclusiu d'una autolegislació què incorpora per igual tots els ciutadans. Es manté oberta a la igualacó dels disriminats i a la incorporació dels marginats. - Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l'hora d'entendre la nacionalitat del ciutadà? Perquè és el ciutadà qui escull la seva nacionalitat, no s'hi pot obligar a ningú i és ell qui se sent part d'una nació. - A que es refereix quan esmenta "l'afirmació de la independència nacional"? La pertinença a un estat, i un territori no pot independitzar-se de l'estat. És una visió cetralista. I quan esmenta "la realizació de la identitat nacional"?A la què la identitat nacional culmini en un estat pròpi. Per què considera que aquests modes d'entendre la democràcia són excloents? Perquè poden margianar a un territori.
Intel•lectualisme moral: Afirmació que identifica el saber amb la virtut. Qui coneix la virtut obra segons ella. Maièutica: Art de donar a llum la veritat (art de les llevadores). Hedonisme: Teoria què identifica la felicitat amb l’experimentació de plaer i aconseguir evitar el dolor. Feliçitat (Aristòtil): Consisteis en ser home en el sentit més ampli de la paraula, i duur a terme l’activitat intel•lectual. Prudència: Constitueix la perquè ens ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida. Pau interior: El savi, sabent que les accions exteriors no estàn a les nostres mans, procura assegurar-se aquesta. Aritmètica dels plaers: Introduida per Jeremy Bentham, teoria que descansa en dos suposits: tots els plaers són iguals en qualitat i els diferents plaers poden comparar-se. Utilitarisme de la regla: Exigeix tenir en compte si l'acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències. Ètica deontològica: Ètica que es preocupa pel deure i per les normes. Imperatiu categòric: Ordre què obliga de forma universal i incondicional, la seva estructura és: Has (o no has) de fer x. Dignitat humana: Els éssers autònoms no tenen preu sinò dignitat i no poden intercanviar-se per altres. Intuïcionisme dels valors: Defensat per Scheller, afirma que podem captar el valor de les coses a través d'una intuició emocional. Comunitarisme: Típus d’ètica que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d'identitat i l'individualisme. Universalisme: Afirma què la societat és de grup i què l’autèntica solidaritat és la universal.
DILEMA 2: 1. L´Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat?Jo considero que si, s’ha de mirar de sacrificar una mica, per poder garantir la subsistencia del planeta, amés a l’altre treball pot anar millorant. 2. Tenim obligacions amb les generacions futures? Sí, perquè a aquestes generacions els agradarís trobar-se elmón tal i com nosaltres ens l’hem trobat omolt semblant. 3. Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència? No, perquè sino els seus habitants no podríen subsistir i tindríen problemes econòmics. 4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra? Modificar el treball d’aquest poble per garantir la subsistencia del poble i la protecció del planeta. 5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus? De tothom, perquè els governs han d’intentar prevenir el futur delmón,però els individus hem de col•laborar. 6. Què hi diria un utilitarista? Què no es talesin arbres, perquè puposa un fort impacte per a les generacions futures.
DILEMA 3: 1. Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li. Pujar-li: - És injust per als altres companys - Podrà accedir a la carrera que ell vol. No pujar-li: - No podrà accedir a la carrera que ell vol - Rebrà una lecció i aprendra que ha d’estudiar quan li toca. 2. Veus algun conflicte entre felicitat i justícia? Si, perquè sí li puja la nota perque ell sigui feliç, no sería just per als altres nois què han estudiat quan havien de fer-ho. 3. Com resoldria aquest problema un utilitarista de l’acte i un utilitarista de la regla? L’utilitarista de l’acte li pujaría la nota, perquè comportaria la felicitat del nen i l’utilitarista de la regla no li pujaría perquè sería injust per als companys i les conseqüències no serien moralment bones.
1.IDEES PRINCIPALS: El text anterior d'Immanel Kant, explica que tot a la nostre vida té preu o dignitat i què és pot fer amb les coses que tenen pre i ambles que tenen dignitat. Kant també afirma que una cosa què és un fi en si mateixa com és el cas dels éssers humans, tenen moralitat, és a dir dignitat no preu.
2.TÍTOL: La dignitat i el preu
3.COMENTARI: Kant considera la diferència entre el preu i la dignitat, allò que té preu és susceptible de ser substituit, en canvi, allò què té preu no pot ser substituit perquè són fins en si mateixos. En el cas de les persones el gustos i les necessitats tenen un preu comercial, perquè no constitueixen cap fi de les facultats humanes. Quan constitueixen un fi en si mateixos tenen un valor intern conegut amb el nom de dignitat. La condició què fa que els éssers humans siguin fins és la moralitat, i alhora és l'única què conté dignitat. Gràcies a aquesta facultat, els éssers humans podem actuar respectant les lleis de la societat.
Jo estic d'acord amb aquesta frase esmentada pel filòsof Mill, perquè en la meva opinió, una persona semre ha de voler saber més, sempre ha de tenir ganes de saber i descobrir coses noves, ampliar el seu grau de coneixement, per donar una mica d'activitat a la seva vida, sinò la vida no tindría sentit, estaría buida. Encar què també puc entendre les persones que afirmen que ser un porc satisfet no és dolent, perquè aquestes no tenen cap preocupació, viuen amb el que saben istàn conformes amb això, no tenen ansia de saber ni coneixer, i això els proporciona un cert relax i tranquilitat. Però segueixo afirmant-me en la meva posició, de què és millor ser persona insatisfeta (Homer Simpson), per donar sentit a la nostre vida.
En la meva opinió, la frase esmentada per Sòcrates, la considero errada, perquè totes les persones,exceptuant les que tenen algun problema psicològic, tenen consciència per saber si el que fan està bé o malament. Per exemple, els terroristes o en general qualsevol delinqüent, sap que el que fa està malament, però tot i aixó ho fa. Un altre cas som nosaltres mateixos, en molts cassos de la nostre vida fem coses malament com mentir, encara que es digui què en alguns casos sigui necessàri. Mentir no està bé i nosaltres ho sabem, perquè teim la consciència suficient i la responsabilitat suficient per sentir-nos culpables i acceptar les conseqüències dels nostres actes.
Jean-Paul Sartre ( París, França 1905 - íd. 1980 ) fou un intel·lectual compromès amb la realitat social i un autor prolífic, filòsof, escriptor de teatre, assaig i novel·la, crític literari i periodista francès, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1964, el qual va rebutjar en protesta pels valors burgesos que representava. Biografia
Sartre i Simone de Beauvoir a la dècada del 1920.Va néixer el 21 de juny de 1905 a la ciutat de París fill de Jean-Baptiste Sartre, un oficial naval, i Anne-Marie Schweitzer, cosina d'Albert Schweitzer. La mort del seu pare als 15 anys li marcà la infància, i gràcies a l'educació rebuda per part del seu avi matern mostrà interès per la literatura clàssica.
Interessat per la filosofia des de la dècada del 1920 gràcies a la lectura de Essai sur les données immédiates de la conscience, de Henri Bergson, va estudiar a l'elitista École Normale Supérieure de París, on va conèixer el 1929 a Simone de Beauvoir i Raymond Aron. Des d'aquell moment Sartre i de Beauvoir es convertiren en companys inseparables durant la resta de la seva vida en una relació no monògama.
Morí el 15 d'abril de 1980 a la ciutat de París, i fou enterrat al cementiri de Montparnasse.
La nàusea i l'existencialisme
Sartre va escriure la novel·la "La nàusea" el 1938, acabat de diplomar-se com dissertador a la Universitat de L'Haia. Aquest assaig és al mateix temps un manifest existencialista i el seu llibre més famós. Seguint la tradició de la fenomenologia alemanya, Sartre pensava que les nostres idees són producte de la nostra experiència en situacions quotidianes, i que les novel·les i obres de teatre que descriuen aquestes experiències fonamentals tenen tant valor com els assajos discursius generats per teories filosòfiques. Amb aquest mandat, la novel·la tracta d'un investigador deprimit (Roquentí) en una ciutat similar a L'Haia, que es torna cada vegada més agudament conscient de la indiferència cap a ell de part dels objectes íntims i situacions que l'envolten. De tal sort que aquests es resisteixen a qualsevol significat que la consciència humana els vulgui adjudicar. Aquesta indiferència de "les coses per elles mateixes" subratlla la llibertat de Roquentí de percebre i actuar en el món; onsevulla que ell mira, troba situacions plenes de significats creats per ell. D'aquí la 'nàusea': tot el que troba en la seva vida quotidiana està recarregada amb un penetrant (horrible fins i tot) sabor a ell mateix i, més concretament, a la seva llibertat. No importa quan anheli altra cosa, una mica diferent: no pot allunyar-se de la dolorosa evidència que deixa la seva participació en el món. Les històries en Le mur ("El mur") emfatitzen els aspectes arbitraris de les situacions en les quals la gent es troba i l'absurd de tractar de bregar amb aquestes racionalment. Aquest text va promoure l'escola literària de 'l'absurd'.
Temperament: conjunt de sentiments i passions que són difícils de modificar. Hàbit: Consisteix en la repetició d’actes en una mateixa direcció, que ens predisponen a obrar. Virtut: Hàbit que ens predisposa a obrar bé Consciència moral: Capacitat humana de captar els principis pels quals distingim entre allò que és moralment bo i dolent. Llibertat interna: Absència de coacció interna. Consisteix a poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten. Condicionament: Es basa en no tenir la llibertat absoluta i total, però si la suficient per ser sentir-se delsseus actes. Destí: Segons aquest, tot succeeix fatalment i els homes mai poden contra aquest. Determinisme econòmic: Explica les diferents etapes històriques com determinades per l’activitat econòmica. I la consciènica humana com determinada pel lloc que l’individu ocupa en la cadena de producció. Determinisme genètic: Defensat per Wilson, afirma que els nostres actes estàn determinats per la genética. Ús regulatiu: Consisteix a investigar tots els fenòmens com si estiguessin produïts per una causa. Autonomia moral: Defensa que l’individu es dóna la seva pròpia llei. Nivell preconvencional: La persona situada en aquest nivell, té per just allò que satisfa els seus interessos. Es respecten les normes només per les conseqüéncies negatives que pot portar incumplir-les. Nivell postconvencional: En aquest nivell, la persona sap distingir entre les normes de la societat, i els principis morals universals. Són persones autònomes Responsabilitat moral: És un fenòmen subjectiu de la consciència moral, pel qual l’home és responsable dels seus actes. Principi de responsabilitat: Hem d’actuar cooperativament, per deixar el món en unes condicions iguals o millors de com nosaltres l’hem trobat.
En resposta a aquesta pregunta, jo crec personalment que si, que els ésserrs humans podem triar el que volem, quan ho volem i de quina manera ho volem. Seguint la famosa frase: "Estem triant fins i tot quan deccidim no triar". Des del nostre naixement començem a prendre decisions encara que no ens adonem quan sóm petits. El fet que siguem lliures, també va lligat al fet de la responsabilitat dels nostres actes, si sóm lliures per decidir, també ho sóm per respondre dels nostres actesi demanar perdó o pagar segons indiquen les lleis del país. Tot i que hi ha moments de la societat, en que els homes no podem, millor dit, no ens deixen ser lliures, ja siguin dicatadures, guerres, etc. considero que aquests moments no duren sempre i encara que no ens donen la llibertat suficient per expressar el que realment sentim, sóm lliures per decidir si volem respectar les normes o no, acceptant en aquest darrer cas les conseqüències. Però em reafirmo en la meva posició, els éssers humans sóm i serem lliures.
-- He escollit aquesta cançó, perquè en ella, l’autor parla d’un home què és laprimera vegada què s’enamora. Aquest amor que no lí fa bé. Ell estima a ellai a l’inversa, però han de separar-se per poder viure. A ell lí costara acostumar-se a viure sense ella, però ho ha de fer. --
Realment existeix el destí? Estem predeterminats en la nostra vida? Personalment crec que no, que en cap lloc estava escrit que avui día 10 de febrer de 2009, jo estaría aqui a clase de filosofía llegint aquesta redacció. Ningú, cap típus de força ens obliga a actuar de cap manera, d'alguna manera, ens predestinem amb les nostres accions, m'explico: Si jo no faig els deures, quan arribi la clase, tindréun negatiu, però so jo els faig no pasarà res. Per això, no existeix destí sinó conseqüències, perquè com va dir William Shakespeare: "El destí són les cartes, però sóm nosaltres qui les juguem". Jo penso, si estem predeterminats, quina necessitat tenim de viure?, si la nostra data de mort i les nostres malalties, estan disposades, no faría falta que ens cuidessim, ni que ni que evitesim les situacions perilloses. Així, no deixis que les parques mitològiques gregues, cusin els fils de la teva vida, transformat en filater, i tegeix-te el teu pròpi futur.
Arguments a favor: - Els nostres pares poden educar-nos en les creençes que ells consideren lliurement. - Els humans sóm lliures per escollir que volem fer, encara que hem de tenir en compte les conseqüéncies dels nostres actes. - Podem escollir si volem estudiar o no, i en cas d'estudiar, sóm lliures d'escollir el que volem fer amb la nostra vida.
Arguments en contra: - No sómn lliures, en els moments en els que els pares, ens diuen que hem de fer i de quina manera hem d'actuar. - També hem de respectar les lleis que imposa el país, per no anar a la presó on no serém lliures. - No sóm lliures, en el cas d'Espanya, quan ens obliguen a estudiar fins als 16 anys. - Tampoc sóm lliures, quan a l'escola hem de seguir les normes que imposen els profesors i directors.
--- Hola, es la primera vez que escribo para los seguiores de mi blog, que aunque sean pocos, espero que os guste. A continuación adjunto tres blogs sobre filosofia que encuentro interesantes: Bloc de filosofia Blog mantenido por E. Gil que además de sus propias reflexiones incluye noticias, apuntes, imágenes y textos de los filósofos. Además es mi profesor de filosofia i de lengua y literatura castellana. Biografías de filósofos Blog mantenido por Uvaldo Vargas Gòmez dedicado a recoger las biografías de filósofos de todos los tiempos. Metaphysika: Historia de la filosofía Blog que sirve de apoyo para el estudio de la historia de la filosofía de segundo de bachillerato. Lo más interesante es que tiene incorporados muchos esquemas y recursos multimedia. Nos permite comprobar que en el youtube no sólo hay vídeos anecdóticos sino que también puede servir para aprender.
- Preguntes complexes: L’interrogaotri de la policía (perquè l’has matat?). - Argument ad ignorantiam: No s’ha pogut demostrar que el medicament no curi la malaltia, per aixó no espot dir que no la cura. - Argument circular: Auqest anell brilla, perque és d'or. Perquè brilla?. Perque és d'or... - Argument ad hominem: L’oposicióm’acusa de robar diners públics i quan ells van manar també ho van fer. - Argument d’autoritat: 9 de cada deu dentistes recomanen utilitzar aquest dentífric. - Argument ad baculum: Si condueixes a més de 120 Km/h. Et treurán punts i haurás de pagar una multa. - Argument ad populum: Si voleu pagar menys impostos i tenir millor qualitat de vida heu de votar a aquest partit polític. - Argument ex populo: Mama, he suspés l’examen, però no t’enfadis perquè ha suspés tota la clase. - Argument post hoc ergo propter hoc: Si beus “redbull”, et sortiràn ales. - La generalitazació precipitada: A tots els espanyols els agrada fer la migdiada. - Argument del pendent relliscós: Si vaig a veure elpartit de futbol, no podré estudiar i suspendré l’examen i si suspenc l’examen la meva mare em castigarà. Peraixó es millor no anar a veure el partit i estudiar.
1)- L'home que intenta superar els seus límits, no millora la seva naturalesa, sinò que la empitjora. - En aquest empitjorament, l'home ha d'acceptar les condicions de la seva vida, les seves accions, degut a que no té cap altre camí. - Entre l'univers físic i el simbòlic, s'inerposa un mitjà artifical.
2) D'UNIVERS FÍSIC A UNIVERS SIMBÒLIC
3) Al etxt anterior, Ernst Cassirer, es basa en el que diu Rausseau, per afimrar que l'home no pot sobrepasar els límits de la seva naturalesa, perquè si ho fa, en comptes de millorar-la, succeeix totalment el contrari. En aquesta reversió, l'home pasa de viure en un univers físic a un univers simbòlic. En aquest nou univers, intervenen el llenguatge, el mite, l'art i la religió. Entre la realitat física i nosaltres, es crea un món intermedi, al que hem anomenat univers simbòlic, i a causa d'aquest l'home no actua directament, de cara a la realitat física. Aquest nou mitjà està format per formes lingüístiques, imatges artísitques, símbols, i sense aquests l'home no pot veure ni coneixer res.
- "S´estima més el que amb més encert s´ha aconseguit". (Aristòtil, filòsof grec) - "Millor assesorar-se, abans d´actuar, que llavors arrepentir-se". (Demòcrates de Abdera, filòsof grec) - "Els nostres desitjos no són sinó indicis de les nostres aptituds innates i ens anuncien el que som capaços d´aconseguir" . (Johann Wolfgang Goethe, pensador literat alemany) - "La manera de fer és ésser" (Lao-Tsé, filòsof xinès, fundador del taoisme) - "És difícil crear idees i fàcil crear paraules; d'aquí l'èxit dels filòsofs. (André Maurois novel lista i assagista francès) - "Viure sense filosofar és, pròpiament, tenir els ulls tancats, sense tractar d'obrir-los mai.(René Descartes filòsof i matemàtic francès)
Individu: Qualsevol ésser complet que pertany a una especie, sigui animal o vegetal. Individualisme possessiu: Teoria segons laqual, l’ésser humà, és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles. Sociabilitat Natural: Aquesta posició té Aristòtil com a primer representant. El filòsof parteix de la base que l’ésser humà es un “animal polític” és a dir, sociable per naturalesa que necesita la societat i la cultura per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies. Contractualisme: Aquesta teoria és fruit d'un pacte. Defensa que l’ésser humà no és sociable per naturalesa. Estat de Natura: En aquest estat hi ha una guerra de tots contra tots. Pacte Social (Rousseau): Pacte en el qual cedim la nostre llibertat natural a canvi d’una llibertat cívil. Antropologia social: Interpreta les expressions culturals i intenta comprendre’n el significat. Socialització primària: Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la familia durant la primera etapa de la infantesa. Cultura: Complex de coneixements, creences, art, moral, dret, costums i altres aptituds i hàbits que l’home adquireix com a membre de la societat. Subcultura: En cada cultura concreta es pot parlar d’aquetes, perquè les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera. Contracultura: És un moviment de rebel.lio contra la cultura hegemònica, que presenta un projecte de cultura i societat alternatives. Civilització (Huntington): Agrupció cultural de més abast, el nivell d’identitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d’un altre. Etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres. No tolerància de les cultures. Xenofòbia: odi envers els estrangers. Aporofòvia: Rebuig i menyspreu envers el pobre. Racisme: Patritisme fanàtic. La millor manera de preservar les cultures és no barrejer-les. Relativisme cultural: Afirma que la comunicació entre les cultures és quasi impossible i no gaire desitjable. Universalisme: Descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals.
