Jean Paul Sartre

Jean-Paul Sartre ( París, França 1905 - íd. 1980 ) fou un intel·lectual compromès amb la realitat social i un autor prolífic, filòsof, escriptor de teatre, assaig i novel·la, crític literari i periodista francès, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1964, el qual va rebutjar en protesta pels valors burgesos que representava.

Biografia

Sartre i Simone de Beauvoir a la dècada del 1920.Va néixer el 21 de juny de 1905 a la ciutat de París fill de Jean-Baptiste Sartre, un oficial naval, i Anne-Marie Schweitzer, cosina d'Albert Schweitzer. La mort del seu pare als 15 anys li marcà la infància, i gràcies a l'educació rebuda per part del seu avi matern mostrà interès per la literatura clàssica.

Interessat per la filosofia des de la dècada del 1920 gràcies a la lectura de Essai sur les données immédiates de la conscience, de Henri Bergson, va estudiar a l'elitista École Normale Supérieure de París, on va conèixer el 1929 a Simone de Beauvoir i Raymond Aron. Des d'aquell moment Sartre i de Beauvoir es convertiren en companys inseparables durant la resta de la seva vida en una relació no monògama.

Morí el 15 d'abril de 1980 a la ciutat de París, i fou enterrat al cementiri de Montparnasse.

La nàusea i l'existencialisme

Sartre va escriure la novel·la "La nàusea" el 1938, acabat de diplomar-se com dissertador a la Universitat de L'Haia. Aquest assaig és al mateix temps un manifest existencialista i el seu llibre més famós. Seguint la tradició de la fenomenologia alemanya, Sartre pensava que les nostres idees són producte de la nostra experiència en situacions quotidianes, i que les novel·les i obres de teatre que descriuen aquestes experiències fonamentals tenen tant valor com els assajos discursius generats per teories filosòfiques. Amb aquest mandat, la novel·la tracta d'un investigador deprimit (Roquentí) en una ciutat similar a L'Haia, que es torna cada vegada més agudament conscient de la indiferència cap a ell de part dels objectes íntims i situacions que l'envolten. De tal sort que aquests es resisteixen a qualsevol significat que la consciència humana els vulgui adjudicar. Aquesta indiferència de "les coses per elles mateixes" subratlla la llibertat de Roquentí de percebre i actuar en el món; onsevulla que ell mira, troba situacions plenes de significats creats per ell. D'aquí la 'nàusea': tot el que troba en la seva vida quotidiana està recarregada amb un penetrant (horrible fins i tot) sabor a ell mateix i, més concretament, a la seva llibertat. No importa quan anheli altra cosa, una mica diferent: no pot allunyar-se de la dolorosa evidència que deixa la seva participació en el món. Les històries en Le mur ("El mur") emfatitzen els aspectes arbitraris de les situacions en les quals la gent es troba i l'absurd de tractar de bregar amb aquestes racionalment. Aquest text va promoure l'escola literària de 'l'absurd'.