Definicions (T.10):

Intel•lectualisme moral: Afirmació que identifica el saber amb la virtut. Qui coneix la virtut obra segons ella.
Maièutica: Art de donar a llum la veritat (art de les llevadores).
Hedonisme: Teoria què identifica la felicitat amb l’experimentació de plaer i aconseguir evitar el dolor.
Feliçitat (Aristòtil): Consisteis en ser home en el sentit més ampli de la paraula, i duur a terme l’activitat intel•lectual.
Prudència: Constitueix la perquè ens ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.
Pau interior: El savi, sabent que les accions exteriors no estàn a les nostres mans, procura assegurar-se aquesta.
Aritmètica dels plaers: Introduida per Jeremy Bentham, teoria que descansa en dos suposits: tots els plaers són iguals en qualitat i els diferents plaers poden comparar-se.
Utilitarisme de la regla: Exigeix tenir en compte si l'acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.
Ètica deontològica: Ètica que es preocupa pel deure i per les normes.
Imperatiu categòric: Ordre què obliga de forma universal i incondicional, la seva estructura és: Has (o no has) de fer x.
Dignitat humana: Els éssers autònoms no tenen preu sinò dignitat i no poden intercanviar-se per altres.
Intuïcionisme dels valors: Defensat per Scheller, afirma que podem captar el valor de les coses a través d'una intuició emocional.
Comunitarisme: Típus d’ètica que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d'identitat i l'individualisme.
Universalisme: Afirma què la societat és de grup i què l’autèntica solidaritat és la universal.