sábado, 28 de febrero de 2009

Jean Paul Sartre


Jean-Paul Sartre ( París, França 1905 - íd. 1980 ) fou un intel·lectual compromès amb la realitat social i un autor prolífic, filòsof, escriptor de teatre, assaig i novel·la, crític literari i periodista francès, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1964, el qual va rebutjar en protesta pels valors burgesos que representava.

Biografia


Sartre i Simone de Beauvoir a la dècada del 1920.Va néixer el 21 de juny de 1905 a la ciutat de París fill de Jean-Baptiste Sartre, un oficial naval, i Anne-Marie Schweitzer, cosina d'Albert Schweitzer. La mort del seu pare als 15 anys li marcà la infància, i gràcies a l'educació rebuda per part del seu avi matern mostrà interès per la literatura clàssica.

Interessat per la filosofia des de la dècada del 1920 gràcies a la lectura de Essai sur les données immédiates de la conscience, de Henri Bergson, va estudiar a l'elitista École Normale Supérieure de París, on va conèixer el 1929 a Simone de Beauvoir i Raymond Aron. Des d'aquell moment Sartre i de Beauvoir es convertiren en companys inseparables durant la resta de la seva vida en una relació no monògama.

Morí el 15 d'abril de 1980 a la ciutat de París, i fou enterrat al cementiri de Montparnasse.

La nàusea i l'existencialisme

Sartre va escriure la novel·la "La nàusea" el 1938, acabat de diplomar-se com dissertador a la Universitat de L'Haia. Aquest assaig és al mateix temps un manifest existencialista i el seu llibre més famós. Seguint la tradició de la fenomenologia alemanya, Sartre pensava que les nostres idees són producte de la nostra experiència en situacions quotidianes, i que les novel·les i obres de teatre que descriuen aquestes experiències fonamentals tenen tant valor com els assajos discursius generats per teories filosòfiques. Amb aquest mandat, la novel·la tracta d'un investigador deprimit (Roquentí) en una ciutat similar a L'Haia, que es torna cada vegada més agudament conscient de la indiferència cap a ell de part dels objectes íntims i situacions que l'envolten. De tal sort que aquests es resisteixen a qualsevol significat que la consciència humana els vulgui adjudicar. Aquesta indiferència de "les coses per elles mateixes" subratlla la llibertat de Roquentí de percebre i actuar en el món; onsevulla que ell mira, troba situacions plenes de significats creats per ell. D'aquí la 'nàusea': tot el que troba en la seva vida quotidiana està recarregada amb un penetrant (horrible fins i tot) sabor a ell mateix i, més concretament, a la seva llibertat. No importa quan anheli altra cosa, una mica diferent: no pot allunyar-se de la dolorosa evidència que deixa la seva participació en el món. Les històries en Le mur ("El mur") emfatitzen els aspectes arbitraris de les situacions en les quals la gent es troba i l'absurd de tractar de bregar amb aquestes racionalment. Aquest text va promoure l'escola literària de 'l'absurd'.

miércoles, 25 de febrero de 2009

Definicions (T.9):

Temperament: conjunt de sentiments i passions que són difícils de modificar.
Hàbit: Consisteix en la repetició d’actes en una mateixa direcció, que ens predisponen a obrar.
Virtut: Hàbit que ens predisposa a obrar bé
Consciència moral: Capacitat humana de captar els principis pels quals distingim entre allò que és moralment bo i dolent.
Llibertat interna: Absència de coacció interna. Consisteix a poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.
Condicionament: Es basa en no tenir la llibertat absoluta i total, però si la suficient per ser sentir-se delsseus actes.
Destí: Segons aquest, tot succeeix fatalment i els homes mai poden contra aquest.
Determinisme econòmic: Explica les diferents etapes històriques com determinades per l’activitat econòmica. I la consciènica humana com determinada pel lloc que l’individu ocupa en la cadena de producció.
Determinisme genètic: Defensat per Wilson, afirma que els nostres actes estàn determinats per la genética.
Ús regulatiu: Consisteix a investigar tots els fenòmens com si estiguessin produïts per una causa.
Autonomia moral: Defensa que l’individu es dóna la seva pròpia llei.
Nivell preconvencional: La persona situada en aquest nivell, té per just allò que satisfa els seus interessos. Es respecten les normes només per les conseqüéncies negatives que pot portar incumplir-les.
Nivell postconvencional: En aquest nivell, la persona sap distingir entre les normes de la societat, i els principis morals universals. Són persones autònomes
Responsabilitat moral: És un fenòmen subjectiu de la consciència moral, pel qual l’home és responsable dels seus actes.
Principi de responsabilitat: Hem d’actuar cooperativament, per deixar el món en unes condicions iguals o millors de com nosaltres l’hem trobat.

domingo, 15 de febrero de 2009

Estem condemnats a ser lliures?


En resposta a aquesta pregunta, jo crec personalment que si, que els ésserrs humans podem triar el que volem, quan ho volem i de quina manera ho volem. Seguint la famosa frase: "Estem triant fins i tot quan deccidim no triar". Des del nostre naixement començem a prendre decisions encara que no ens adonem quan sóm petits. El fet que siguem lliures, també va lligat al fet de la responsabilitat dels nostres actes, si sóm lliures per decidir, també ho sóm per respondre dels nostres actesi demanar perdó o pagar segons indiquen les lleis del país.
Tot i que hi ha moments de la societat, en que els homes no podem, millor dit, no ens deixen ser lliures, ja siguin dicatadures, guerres, etc. considero que aquests moments no duren sempre i encara que no ens donen la llibertat suficient per expressar el que realment sentim, sóm lliures per decidir si volem respectar les normes o no, acceptant en aquest darrer cas les conseqüències.
Però em reafirmo en la meva posició, els éssers humans sóm i serem lliures.

sábado, 14 de febrero de 2009

Cançó de libertad (I WANT TO BREAK FREE - QUEEN)

-- He escollit aquesta cançó, perquè en ella, l’autor parla d’un home què és laprimera vegada què s’enamora. Aquest amor que no lí fa bé. Ell estima a ellai a l’inversa, però han de separar-se per poder viure. A ell lí costara acostumar-se a viure sense ella, però ho ha de fer. --

sábado, 7 de febrero de 2009

Creus en el destí?



Realment existeix el destí? Estem predeterminats en la nostra vida? Personalment crec que no, que en cap lloc estava escrit que avui día 10 de febrer de 2009, jo estaría aqui a clase de filosofía llegint aquesta redacció. Ningú, cap típus de força ens obliga a actuar de cap manera, d'alguna manera, ens predestinem amb les nostres accions, m'explico: Si jo no faig els deures, quan arribi la clase, tindréun negatiu, però so jo els faig no pasarà res. Per això, no existeix destí sinó conseqüències, perquè com va dir William Shakespeare: "El destí són les cartes, però sóm nosaltres qui les juguem". Jo penso, si estem predeterminats, quina necessitat tenim de viure?, si la nostra data de mort i les nostres malalties, estan disposades, no faría falta que ens cuidessim, ni que ni que evitesim les situacions perilloses. Així, no deixis que les parques mitològiques gregues, cusin els fils de la teva vida, transformat en filater, i tegeix-te el teu pròpi futur.

miércoles, 4 de febrero de 2009

Arguments de la llibertat



Arguments a favor:
- Els nostres pares poden educar-nos en les creençes que ells consideren lliurement.
- Els humans sóm lliures per escollir que volem fer, encara que hem de tenir en compte les conseqüéncies dels nostres actes.
- Podem escollir si volem estudiar o no, i en cas d'estudiar, sóm lliures d'escollir el que volem fer amb la nostra vida.

Arguments en contra:
- No sómn lliures, en els moments en els que els pares, ens diuen que hem de fer i de quina manera hem d'actuar.
- També hem de respectar les lleis que imposa el país, per no anar a la presó on no serém lliures.
- No sóm lliures, en el cas d'Espanya, quan ens obliguen a estudiar fins als 16 anys.
- Tampoc sóm lliures, quan a l'escola hem de seguir les normes que imposen els profesors i directors.

martes, 3 de febrero de 2009

Blogs de filosofía


--- Hola, es la primera vez que escribo para los seguiores de mi blog, que aunque sean pocos, espero que os guste. A continuación adjunto tres blogs sobre filosofia que encuentro interesantes:
Bloc de filosofia
Blog mantenido por E. Gil que además de sus propias reflexiones incluye noticias, apuntes, imágenes y textos de los filósofos. Además es mi profesor de filosofia i de lengua y literatura castellana.
Biografías de filósofos
Blog mantenido por Uvaldo Vargas Gòmez dedicado a recoger las biografías de filósofos de todos los tiempos.
Metaphysika: Historia de la filosofía
Blog que sirve de apoyo para el estudio de la historia de la filosofía de segundo de bachillerato. Lo más interesante es que tiene incorporados muchos esquemas y recursos multimedia. Nos permite comprobar que en el youtube no sólo hay vídeos anecdóticos sino que también puede servir para aprender.

Esquemas dels errors en l'argumentació o fal·lacies