Definicions (T.10):

Intel•lectualisme moral: Afirmació que identifica el saber amb la virtut. Qui coneix la virtut obra segons ella.
Maièutica: Art de donar a llum la veritat (art de les llevadores).
Hedonisme: Teoria què identifica la felicitat amb l’experimentació de plaer i aconseguir evitar el dolor.
Feliçitat (Aristòtil): Consisteis en ser home en el sentit més ampli de la paraula, i duur a terme l’activitat intel•lectual.
Prudència: Constitueix la perquè ens ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.
Pau interior: El savi, sabent que les accions exteriors no estàn a les nostres mans, procura assegurar-se aquesta.
Aritmètica dels plaers: Introduida per Jeremy Bentham, teoria que descansa en dos suposits: tots els plaers són iguals en qualitat i els diferents plaers poden comparar-se.
Utilitarisme de la regla: Exigeix tenir en compte si l'acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.
Ètica deontològica: Ètica que es preocupa pel deure i per les normes.
Imperatiu categòric: Ordre què obliga de forma universal i incondicional, la seva estructura és: Has (o no has) de fer x.
Dignitat humana: Els éssers autònoms no tenen preu sinò dignitat i no poden intercanviar-se per altres.
Intuïcionisme dels valors: Defensat per Scheller, afirma que podem captar el valor de les coses a través d'una intuició emocional.
Comunitarisme: Típus d’ètica que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d'identitat i l'individualisme.
Universalisme: Afirma què la societat és de grup i què l’autèntica solidaritat és la universal.

Dilemes pag.206-207

DILEMA 2:
1. L´Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat?Jo considero que si, s’ha de mirar de sacrificar una mica, per poder garantir la subsistencia del planeta, amés a l’altre treball pot anar millorant.
2. Tenim obligacions amb les generacions futures?
Sí, perquè a aquestes generacions els agradarís trobar-se elmón tal i com nosaltres ens l’hem trobat omolt semblant.
3. Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència?
No, perquè sino els seus habitants no podríen subsistir i tindríen problemes econòmics.
4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra?
Modificar el treball d’aquest poble per garantir la subsistencia del poble i la protecció del planeta.
5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus?
De tothom, perquè els governs han d’intentar prevenir el futur delmón,però els individus hem de col•laborar.
6. Què hi diria un utilitarista?
Què no es talesin arbres, perquè puposa un fort impacte per a les generacions futures.

DILEMA 3:
1. Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li.
Pujar-li:
- És injust per als altres companys
- Podrà accedir a la carrera que ell vol.
No pujar-li:
- No podrà accedir a la carrera que ell vol
- Rebrà una lecció i aprendra que ha d’estudiar quan li toca.
2. Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?
Si, perquè sí li puja la nota perque ell sigui feliç, no sería just per als altres nois què han estudiat quan havien de fer-ho.
3. Com resoldria aquest problema un utilitarista de l’acte i un utilitarista de la regla? L’utilitarista de l’acte li pujaría la nota, perquè comportaria la felicitat del nen i l’utilitarista de la regla no li pujaría perquè sería injust per als companys i les conseqüències no serien moralment bones.

Comentari de text Doc.9 - pag.200

1.IDEES PRINCIPALS:
El text anterior d'Immanel Kant, explica que tot a la nostre vida té preu o dignitat i què és pot fer amb les coses que tenen pre i ambles que tenen dignitat.
Kant també afirma que una cosa què és un fi en si mateixa com és el cas dels éssers humans, tenen moralitat, és a dir dignitat no preu.

2.TÍTOL:
La dignitat i el preu

3.COMENTARI:
Kant considera la diferència entre el preu i la dignitat, allò que té preu és susceptible de ser substituit, en canvi, allò què té preu no pot ser substituit perquè són fins en si mateixos. En el cas de les persones el gustos i les necessitats tenen un preu comercial, perquè no constitueixen cap fi de les facultats humanes. Quan constitueixen un fi en si mateixos tenen un valor intern conegut amb el nom de dignitat.
La condició què fa que els éssers humans siguin fins és la moralitat, i alhora és l'única què conté dignitat. Gràcies a aquesta facultat, els éssers humans podem actuar respectant les lleis de la societat.

"Mes val ser persona satisfeta que porc satisfet"

Jo estic d'acord amb aquesta frase esmentada pel filòsof Mill, perquè en la meva opinió, una persona semre ha de voler saber més, sempre ha de tenir ganes de saber i descobrir coses noves, ampliar el seu grau de coneixement, per donar una mica d'activitat a la seva vida, sinò la vida no tindría sentit, estaría buida.
Encar què també puc entendre les persones que afirmen que ser un porc satisfet no és dolent, perquè aquestes no tenen cap preocupació, viuen amb el que saben istàn conformes amb això, no tenen ansia de saber ni coneixer, i això els proporciona un cert relax i tranquilitat. Però segueixo afirmant-me en la meva posició, de què és millor ser persona insatisfeta (Homer Simpson), per donar sentit a la nostre vida.