Comentari de text pag.237:

1.IDEES PRINCIPALS:
En el text anterior Tomas Hobbes afirma què nosaltres per assegurar-nos la nostra satisfacció pesonal i una vida tranquil·la, ens imposem nosaltres mateixos les nostres lleis i els nostres ordres. Ens les imposem per sortir de la situació precària en que viu a causa de les guerres.
Kant també afirma que hem de tractar als altres amb les mateixes accions amb que voldresim que ens tractessin a nosaltres.

2.TÍTOL:
Restriccions per millorar la vida

3.COMENTARI:
Els humans ens imposem a nosaltres mateixos unes normes per aconseguir una vida més còmoda, i per fugir dels abusos i les institucions que intenten mitjançant l'amenaça de càstig i manté atemorits als humans, que ens obliguen a complir les lleis.
El text esmenta certes lleis de la naturalesa, a partir de les quals nosaltres hem de fer a ls altres el mateix què volem que ens facin a nosaltres i sóm capaços de fer-ho quan no hi ha cap temor que ens obligui a complir-les.

POWER POINT TEMA 13

Treball filosofía

View more presentations from papuchi.

Jürgen Habermas

Estudió filosofía, psicología y literatura alemana en la Universidad de Gotinga, Zúrich y Bonn, donde defendió su tesis doctoral sobre Schelling. De 1956 a 1959 fue ayudante y colaborador de Adorno en el Instituto de Sociología de Fráncfort del Meno. En 1961 defendió su habilitación, centrada en el concepto de lo público (Öffentlichkeit). Entre 1964 y 1971 ejerció como profesor en la Universidad de Fránkfurt, y se convirtió en uno de los principales representantes de la Teoría Crítica. De 1971 a 1983 se desempeñó como director en el Instituto Max Planck para la "investigación de las condiciones de vida del mundo técnico-científico".
En 2001 obtuvo el Premio de la Paz que conceden los libreros alemanes. En 2003 gana el Premio Príncipe de Asturias de Ciencias Sociales.
Es doctor honoris causa por las universidades de Jerusalén, Buenos Aires, Hamburgo, Northwestern University Evanston, Utrech, Tel Aviv, Atenas y la New School for Social Research de Nueva York, y miembro de la Academia Alemana de la Lengua y la Poesía.
Pensamiento:
En un contexto crítico social evolutivo enraizado en la política contemporánea, señala que los procesos tradicionales de la democracia no proporcionan espacio para la toma de decisiones colectivas pero la esfera pública se puede reformar promoviendo la participación de órganos comunitarios. Elaboró una Teoría crítica de la Sociedad basada en los conceptos de acción comunicativa, sistema, lebenswelt la cual deriva de ética kantiana, y la diferencia entre entendimiento y acuerdo. Su obra de referencia es Historia y crítica de la opinión pública. Si bien su obra y pensamiento están fundados en la Teoría Crítica de la Escuela de Francfort, tiene profundas divergencias con sus maestros y predecesores. Su trabajo se enfoca en las bases de la teoría social, la epistemología y el análisis de la avanzada sociedad capitalista industrial. Otros temas importantes de sus análisis son la democracia y la primacía de la ley pública (o Transformación Estructural de la Publicidad).
En su obra posterior Habermas tratará de reconstruir el materialismo histórico frente a las nuevas problematicas de las sociedades del capitalismo tardío.

CIUTADANIA DEMOCRÀTICA pag.214

- De quina manera l'autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
El caracteritza, amb un sentit inclusiu d'una autolegislació què incorpora per igual tots els ciutadans. Es manté oberta a la igualacó dels disriminats i a la incorporació dels marginats.
- Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l'hora d'entendre la nacionalitat del ciutadà?
Perquè és el ciutadà qui escull la seva nacionalitat, no s'hi pot obligar a ningú i és ell qui se sent part d'una nació.
- A que es refereix quan esmenta "l'afirmació de la independència nacional"?
La pertinença a un estat, i un territori no pot independitzar-se de l'estat. És una visió cetralista. I quan esmenta "la realizació de la identitat nacional"?A la què la identitat nacional culmini en un estat pròpi. Per què considera que aquests modes d'entendre la democràcia són excloents? Perquè poden margianar a un territori.