El mite de la cavena de Plató és un contrast entre el món sensible i l'intel·ligible, mitjançant un diàleg amb Glaucó. Ens explica la història d'uns homes tancats a una caverna lligats i obligats a mirar unes ombres, i degut a l'obligació de mirar sempre per a aquestes, els presoners consideraven aquestes com la realitat, però aquestes són només aparençes del món intel·ligible.
Però quan un dels presoners es lliberat i coneix la vertadera realitat, quan descobreix la llum del sol, considerat el bé (idea suprema), que al principi el cega, s'inicia la dualitat entre els dos móns, el diàleg es torna una predicció del que passaria si l'home alliberat tornés a la caverna i expliqués als altres el que ha vist i expliqués que la seva realitat no és ben bé com ells creuen, i que depén d'una altre realitat què és el sol, els altres no el creurien, perquè no és el sol, els altres no el creurien i el voldrien matar, perquè no és creu que el que han vist com diu el text "són ombres vanes i es troben en un compromís", perquè creuen més real el que veuen dins la caverna.
En resum considero què amb el mite, Plató vol referir-se a que els homes som esclaus i presoners dels nostres sentits i de les aparençes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario