Friedrich Wilhelm Nietzsche:

Degut a que Nietzsche és un autor que treballarem després dels examens i de l'entrega final del blog, no estic segur si podrem incloure alguns treballs sobre els seus textos al blog, però per això a continuació inclouré alguns enllaços per descobrir més sobre aquest filosof alemany.

http://www.luventicus.org/articulos/02A027/nietzsche.html

Pàgina on es pot trobar un resum sobre la seva vida.

http://www.webdianoia.com/contemporanea/nietzsche/nietzsche.htm

Pàgina on es pot trobar la seva vida, la seva obra i totes les seves teories.

IMMANUEL KANT

Degut a que Kant no és una autor de selectivitat no hem realitzat moltes activitats sobre els seus textos, per això a continuació inclouré un video que resumeix una mica la seva filosofia i dos links on espodrà veure la segona i la tercera part de l'anomenat video.
...(Triga una mica a carregar)...


SEGONA PART:
http://www.youtube.com/watch?v=qJeRuMuHtZI&feature=related
TERCERA PART:
http://www.youtube.com/watch?v=U4tznTbRHfo&feature=fvw

SEGON DE BATXILLERAT - PROJECTE 6 -

Aquesta és la darrera entrada que publico sobre l'estudi del filòsof Sèneca. Consisteix en un audio on explico breument la seva manera de pensar i la comparo amb la meva, tot acompanyat aquest audio amb una sèrie de fotografies representatives del filòsof.

Cometari de text nº1 KANT:

Al text anterior Immanuel Kant explica que tot el coneixement humà comença amb l'experiència, però no per aquesta raó tot el coneixement s'origina amb aquesta. Com diu Kant és possible que s'inicii amb les impressions (dades que rebem dels sentits), i un cop captades el subjevcte li donin forma.
Kant afirma que no podem conèixer les coses tal com són sinò tal com s'ens mostren.
A la darrera part del text Kant afirma que hi ha una qüestió que s'ha de recercar encara més per ser detallada i aquesta es la pregunta sobre si existeix un tipus de coneixement independent de l'experiència (a priori).

SEGON DE BATXILLERAT - PROJECTE 5 -

A continuació incloc un power point on resumeixo tota la informació recopilada al llarg del curs mitjançant les tasques del projecte manades a classe. Amb aquesta feina i amb una valoració personal que inclouré més endevant finalitzaré la tasca del projecte d'aquest curs sobre un filosof.

Lucio Anneo Séneca

View more presentations from papuchi.

PER SABER-NE MÉS:

Hen acabat amb la filosofia de David Hume, un dels autors de selectivitat i a continuació inclouré alguns links per als interessats en descobrir més sobre aquest gran filosof anglés:

http://www.webdianoia.com/moderna/hume/hume.htm

Aquesta és una pàgina on trobareu informació molt amplia sobre la seva vida, la seva obra i totes les seves teories.

http://www.epdlp.com/escritor.php?id=1839

Aquesta és una pàgina on espot trobar la seva vida resumida i un enllaç a la part inferior on es pot accedir a alguns dels seus textos del "tractat sobre la naturalesa humana".

HUME: "Investigacions sobre els principis de la moral"

fragment 112:
En aquest text Hume explica gràcies a la raó espoden resoldre els dilemes morals i determinbar el que hem de fer, però el que no pot fer és promoure l'acció, ja que són les passions i els afectes els motors de la conducta dels humans.
Gràcies a l'exemple proposat al text sobre les diferents preguntes que es fan a un home, es pot establir que les persones ens movem per aconseguir deitjos i evitar dolors. També es pot establir que després de moltes preguntes a un determinat home, existirà una resposta que no sigui causa d'una altre pregunta. Aquesta resposta s'anomena "fi últim". Hume explica al text que no pot existir un procés infinit en que una cosa pugui ser sempre la raó de desitjar una altre cosa. L'última frase resumeix la teoria de la moral de Hume: "Quelcom ha de ser desitjable per si, i pel seu acord i conveniència immediata amb el sentiment i l'afecte humans".

HUME:"Abstract" (Déu i Realitat exterior)

DÉU:
Hume afirma que l'únic que podem conèixer són les percepcions de les nostres impressions. Hume critica les afirmacions dels cartesians en demostrar que la matèria no té energia i que aquesta lí prové de Déu o ésser suprem. En resposta a aquestes afirmacions, el filosof aporta que les idees que nosaltres tenim de Déu són composicions fetes a partir de les idees de la nostra ment, perque ningú pot conèixer la causa de les impressions (escepticisme). Segons Hume, cap teoria filosòfica al llarg de la història, aporta res a conèixer la causa de l'ésser suprem. A aquest text el filosof afirma que si considerem la nostra voluntat "a priori" no podrem arribar a trobar la causa, però si recorrem a la experiència només podrem conèixer objectes de la percepció.
Hume conclou el text afirmant que en aquesta qüestió existeixen moltes dificultats.



REALITAT EXTERIOR:
Aquest apartat del llibre de l'Abstract, l'utilitza el filosof per resumir els apartats explicats abans. Hume conclou amb aquest fragment que es pot arribar a la conclusió que tot coneixement deriva de l'experiència i que no es pot tenir un coneixement cert o veritable, sinò probable.

SEGON DE BATXILLERAT - PROJECTE 4 -

El pensament de Sèneca era el dels antics estoïcs, però en alguns cassos incorpora la seva pròpia visiño i la d’altres pensadors com Epicur.
Per a ell la filosofía havía d’encaminar a les persones cap a la virtut i per a això la lògica i la física aporten un fonament a l’ética i a aquesta Sèneca afegeix l’esforç per actuar i pensar rectament. Per a Sèneca es feliç aquell que ha superat els temors i els desitjos. L’ànima ha de ajudar a la persona a resistir als desitjos. La mort no és ni un bé ni un mal, perquè depén de les circumstàncies de la vida de la persona. Sèneca era un ferm defensor de les llibertats i de les igualtats dels humans.
En referència a la lògica, va ser un defensor de la corporeïtat de les cosses, per tant critica la teoria ideològica del món de les idees de Plató. Totes les idees són corporees i els nostres sentits capten aquestes realitats i les accepten amb evidència, i aquestes idees poden organitzar-se en ciència perquè el món és racional. Sèneca considera a la terra com a un gran ésser viu amb les mateixes necessitats i humors que les persones i amb aquesta teoria vol explicar els fenòmens de la naturalesa. En aquest aspecte del món Sèneca rebutja les figures mitològiques gregues i romanes.

En els següents enllaços es pot trobar tot el resum de la filosofía de Sèneca i sobre el seu pensament:

- http://www.weblioteca.com.ar/textos/biografias/seneca.htm
- http://www.filosofia.org/enc/ece/e50264.htm

HUME: "Tractat sobre la naturalesa humana"

En aquest text David Hume fa referència a les “qüestions de fet” anomenades “judicis sintètics” per Kant. Aquestes no mostres una evidència necessària, són contingents i depenen de l’experiència (a posteriori). En aquest text també fa una crítica a la relació de causalitat. Amb la introducció d’Adam al text Hume vol explicar que ell en ser el primer home no partia del’experiència de fets passats i per això ell no pot tenir clar que és el que succeirà en un futur. Perque com Hume afirma al text, els humans estem determinats per un costum. Nosaltres analitzem fets passats i a partir d’aquests considerem que en un futur tornaràn a tenir lloc, com per exemple: “Si el sol ha sortit tots els matins fins a dia d’avui, res no ens pot fer pensar que demà no sortirà”.
Però realment nosaltres no tenim cap seguretat sobre aquest aspecte. Amb tot i això, Hume conclou que entre la causa i l’efecte no existeix cap connexió necessària, per això no a partir d’un fet A ha de succeïr necessàriament un fet B.

HUME: "Tractat sobre la naturalesa humana"

En aquest text Hume posa l’exemple del moviment de les boles de billar per explicar l’associació d’idees dins de la nostra ment, procés realitzat per la imaginació.
Hume parla de la contigüitat en temps i espai en aquest exemple. Explica que el contacte entre les dues boles ja s’havia establert abans del moviment, per tant les dues boles s’havien de trobar al mateix lloc i al mateix instant per tal de generar el moviment d’una gràcies a l’altre.
Una altre relació que esmenta és la de causa-efecte: de la topada entre una bola en moviment i una quieta (causa) s’esdevé el moviment de la segona bola (efecte). Però és necessàri explicar que entre la causa i l’efecte no existeix una connexió necessària, perquè del moviment de A pot esdevenir el moviment de B o de C o no esdevenir cap moviment. Només l’experiència pot mostrar que no sempre s’esdevingui el mateix efecte d’una determinada causa.

"El jo existeix?"

En un principi el "jo" introduït per Descartes semblava una teoria que s'havia d'acceptar sense crítica, i així és, però cadascú volia donar-li la seva impressió i traslladar-lo a la seva forma de pensar, com és el cas de David Hume. Hume concep el "jo" com un conjunt d'idees simples, unides per la imaginació.
En la meva opinió penso que sí existeix, però l'entenc com Hume i no com a Descartes. El "jo" com a substància pensant no pot existir, perque el "jo" no és ni constant ni permanent, sinò més aviat està vinculat a un canvi, perque: "jo no sóc el mateix jo que fa 3 anys" (jo no sóc jo sempre).
Quan jo penso en mi mateix no penso en el "jo". Entre les nostres percepcions no hi ha la impressió del nostre "jo", no podem tenir una idea sobre els canvis que pateix.

Creus que existeix la realitat fora de la ment, independentment que jo la pensi?

El que és indiscutible és que "jo" la penso, però en resposta a la pregunta crec que si, perque encara que jo en algún moment no estigui pensant, la realitat continua existint per si en algun moment jo vull retomar el meu pensament, amés quan jo estic dormint la realitat continua el seu curs, el seu camí i aixó sense que jo la pensi o sigui conscient del que està succeïnt, perque a part del meu "jo", existeixen els "jo" de moltes altres persones que pensen igual que jo, per aixó la realitat ha d'existir per força independentment de que jo en aquell moment l'estigui pensant.

Comentari de text nº 4 (Descartes):

Descartes es planteja dubtar i criticar de tot alló admés com a vertader, amb l'objectiu de comprobar si després d'aquest procés romandria alguna cosa realment indubtable.
Descartes manté que els sentits ens enganyen de vegades, per aixó no accepta com a cert res provinent d'ells. Un altre factor de dubte és la realitat, defensant que les coses que ens succeeixen desperts també ens poden arribar dormint.
Un cop finalitzat el dubtre va descobrir que el "jo" com a element indubtable amb la frase "cogito ergo sum", perquè és el "jo" qui dubta o qui pensa, per aixó va establir-ho com a principi de la seva filosofia, perque ningú pot dubtar de que dubtem o pensem.

Comentari de text nº 1 (Descartes):

Al text anterior Descartes explica que el mètode és necessàri de complir només amb 4 regles senzilles i fàcils, perquè no calen moltes regles.
Tot seguit explica quines són aquestes regles:
La primera consisteix en no admetre com a vertadera una cosa, sense coneixer amb evidència que ho és. Descartes només accepta com a cert alló evident, un acte considerat racional.
La segona regla consisteix a dividir el problema en parts, tantes com siguin possibles per millorar elprocés de la intuïció com a idees clares i evidents.
La tercera regla consisteix a conduïr els pensaments desde els més simples fins als més complexos mitjançant la deducció.
I per últim la darrera regla consisteix a comprovar, per tal d'assegurar-se que en tot el procés no hagin errors.

SEGON DE BATXILLERAT - PROJECTE 3 -

Per entendre correctament el pensament de l'autor és necessàri saber les influències rebudes de diferents escoles, entre les quals destaquen:
- Les seves tragèdies prenen el model de les tragèdies gregues, concebudes per a la lectura, amb Sèneca es veu reneixer el gènere clàssic. Les seves tragèdies es basen en els models grecs cuant a la forma literaria, als temes i als arguments, però generalment els abandonava perportar-les a una visió del món estoïca.
- L'estoicisme. Sèneca representa l'estoicisme nou o romà no era un estoic ortodoxe, la seva visió es basava en l'abandonament dels plantejaments lògics i físics i per una dedicació clara a les qüestions morals en concordança a l'esperit pràctic romà. Sèneca espresenta com un estoic molt lliure i pretén curar els vicis o enfermetats morals i les seves creençes eren m´´es espirituals que la dels primers estoïcs.
- També és pot observar una petita influència o referència a l'obra "De la causa primera",on Sèneca després de parlar a Lucilio sobre les causes i comparar-les amb Plató i Aristòtil, Sèneca conclou que ell hi diferència 5 tipus de causes, les quatre Aristotèliques i la cinquena la que Plató anomena "idea".


Als següents enllaçospodreu ampliar la informació sintetitzada anteriorment:
- http://www.cerpcentro.org/IMG/pdf/Seneca.pdf
- http://lucilioseneca.blogspot.com/2009/05/influencia-y-principales-obras_23.html
- http://biblioteca.itam.mx/estudios/estudio/estudio01/sec_21.html
- http://filosofia.laguia2000.com/grandes-filosofos/seneca-y-su-obra

Filosofia Teologista

A classe hem començat a estudiar a tres dels filosofs més coneguts de la filosofia medieval, Sant Agustí, Sant Anselm i Sant Tomàs. A continuació adjunto dos videos que tracten la vida d'aquests personatges i indico una sèries de links on es pot ampliar la informació si així es desitja.
SANT AGUSTÍ:

SANT TOMÀS:



Als següents links es poden veure les idees principals de la filosofia d'aquests dos filòsofs:
SANT AGUSTÍ:
- http://www.webdianoia.com/medieval/agustin/agustin_filo.htm
SANT TOMÀS:
- http://www.e-torredebabel.com/Historia-de-la-filosofia/Resumenes/SantoTomas-Resumen.htm

Creus que es possible demostrar l'existència de Déu?

En la meva opinió no, però no perque no cregui en la seva existència o per que hi cregui, sinò per un fet que considero que ningú pot demostrar la seva o no existència.
La gent es bassa en bagues suposicions o creençes per intentar imposar als altres les seves opinions o els seus pensaments. De Déu no es pot demostrar res, noméspodem parlar d'ell en relació amb el que nosaltres pensem o en referència amb el que nosaltres hem crescut o ens han ensenyats desde petits.
Crec que Déu és un simple ent al qual la gent creient acut quan necessita ajuda o creuen que la pregària els hi solucionara o els hi donara respostes a les preguntes, però aquesta forma de pensar és tan respetable com la de no creure directament en ell perque pensen que no ha fet ni farà res per nosaltres.

Comentari: Carta a Meneceu

1. Idees principals:
Les idees principals d’aquesta carta són varies però totes han de veure amb la felicitat:
- Mai es tard per filosofar, sempre pot filosofar tan un jove com un vell.
- Per posseir la felicitat cal meditar sobre allò que et fa feliç
- No s’ha de tenir por a la mort.
- El savi ni rebutja a viure ni té por a morir.
- No és pot associar al jove amb la bona vida , ni el vell amb la bona mort.
- Tampoc te seny que digui que és bell no haver nascut, però si has nascut, el millor es morir com més aviat millor.
- Viure el present sabent que el futur existeix però no està assegurat.
- Hi ha diferents tipus de desitjos, uns són naturals i altres són vans, hi ha innecessaris i necessaris. Els necessaris són indispensables per assolir la felicitat.
- El plaer infinit és el principi i el fi de la vida feliç, s’ha de saber escollir bé als plaers i no confondre’ls amb el dolor.
- L’autosuficiència es un gran bé
- Una vida feliç ha de ser assenyada , bella i justa i òbviament feliç.
- La virtut sempre va acompanyada al concepte de viure feliç.
- L’atzar és l’origen de grans béns i de gran desgràcies

2. Títol:
El Camí a la felicitat.

3. Comentari de text:
Aquesta carta escrita per Epicur a Meneceu tracta diferents temes, però que van relacionats amb un mateix fi, trobar la felicitat.
Opino això perquè Epicur a més de fer nombrosos nomenaments a la felicitat , també explica qué seria el més indicat per arribar a ser feliç, com per exemple quan dui que meditant i filosofant és pot arribar a la felicitat, o quan diu “ el plaer és el principi i el fi de la vida feliç” encara que a vegades per arribar a aquests plaer hem d’utilitzar el dolor, però un dolor que sabem que després serà compensat, referint-se a que mitjançat el plaer podem arribar a ser feliços.
A més també parla de els diferents desitjos que temin, i també els relaciona amb la felicitat, dient que la seva bona elecció és la finalitat d’una vida feliç.
Epicur també anomena la mort en la seva carta.
Quan es refereix a la mort, diu , que no hem de tenir por a ella, ja que quan nosaltres estem ella no està i quan ella està nosaltres ja no hi serem , de tal manera que no hem de pensar en el sofriment que patirem al morir ja que nosaltres no hi estarem i tot s’haurà acabat. Epicur pensava , i jo també, que més val viure intensament encara que la vida sigui curta , que no viure molt de temps però sense intensitat, ja que crec que si una persona vol ser feliç haurà de viure la vida al màxim.

4. Comparació.
Epicur es pot compara amb plató , ja que plató pensava d’una manera diferent quan parla de la mort. Plató dui que la saviesa, el bé suprem, que es pot relacionar també amb la felicitat, s’assoleix quan ets mort, ja que es el moment on descobreixes tota la veritat, en canvi Epicur no opinava això ja que deia que després de la mort no queda res.

Aristòtil També fa una versió diferent a la de Epicur en vers la felicitat, ja que dui que la felicitat d’una comunitat s’ha de aconseguir amb grup i això es fa mitjançant el bé suprem per a tothom, igual que ho va dir Plató en la seva teoria sobre la Política, en canvi podem veure que segons Epicur es pot arribà a la felicitat mitjançant el plaer individual, on cada persona haurà d’escollir una sèrie d’accions correctament si vol ser feliç a posteriori.