Comentari: Carta a Meneceu

1. Idees principals:
Les idees principals d’aquesta carta són varies però totes han de veure amb la felicitat:
- Mai es tard per filosofar, sempre pot filosofar tan un jove com un vell.
- Per posseir la felicitat cal meditar sobre allò que et fa feliç
- No s’ha de tenir por a la mort.
- El savi ni rebutja a viure ni té por a morir.
- No és pot associar al jove amb la bona vida , ni el vell amb la bona mort.
- Tampoc te seny que digui que és bell no haver nascut, però si has nascut, el millor es morir com més aviat millor.
- Viure el present sabent que el futur existeix però no està assegurat.
- Hi ha diferents tipus de desitjos, uns són naturals i altres són vans, hi ha innecessaris i necessaris. Els necessaris són indispensables per assolir la felicitat.
- El plaer infinit és el principi i el fi de la vida feliç, s’ha de saber escollir bé als plaers i no confondre’ls amb el dolor.
- L’autosuficiència es un gran bé
- Una vida feliç ha de ser assenyada , bella i justa i òbviament feliç.
- La virtut sempre va acompanyada al concepte de viure feliç.
- L’atzar és l’origen de grans béns i de gran desgràcies

2. Títol:
El Camí a la felicitat.

3. Comentari de text:
Aquesta carta escrita per Epicur a Meneceu tracta diferents temes, però que van relacionats amb un mateix fi, trobar la felicitat.
Opino això perquè Epicur a més de fer nombrosos nomenaments a la felicitat , també explica qué seria el més indicat per arribar a ser feliç, com per exemple quan dui que meditant i filosofant és pot arribar a la felicitat, o quan diu “ el plaer és el principi i el fi de la vida feliç” encara que a vegades per arribar a aquests plaer hem d’utilitzar el dolor, però un dolor que sabem que després serà compensat, referint-se a que mitjançat el plaer podem arribar a ser feliços.
A més també parla de els diferents desitjos que temin, i també els relaciona amb la felicitat, dient que la seva bona elecció és la finalitat d’una vida feliç.
Epicur també anomena la mort en la seva carta.
Quan es refereix a la mort, diu , que no hem de tenir por a ella, ja que quan nosaltres estem ella no està i quan ella està nosaltres ja no hi serem , de tal manera que no hem de pensar en el sofriment que patirem al morir ja que nosaltres no hi estarem i tot s’haurà acabat. Epicur pensava , i jo també, que més val viure intensament encara que la vida sigui curta , que no viure molt de temps però sense intensitat, ja que crec que si una persona vol ser feliç haurà de viure la vida al màxim.

4. Comparació.
Epicur es pot compara amb plató , ja que plató pensava d’una manera diferent quan parla de la mort. Plató dui que la saviesa, el bé suprem, que es pot relacionar també amb la felicitat, s’assoleix quan ets mort, ja que es el moment on descobreixes tota la veritat, en canvi Epicur no opinava això ja que deia que després de la mort no queda res.

Aristòtil També fa una versió diferent a la de Epicur en vers la felicitat, ja que dui que la felicitat d’una comunitat s’ha de aconseguir amb grup i això es fa mitjançant el bé suprem per a tothom, igual que ho va dir Plató en la seva teoria sobre la Política, en canvi podem veure que segons Epicur es pot arribà a la felicitat mitjançant el plaer individual, on cada persona haurà d’escollir una sèrie d’accions correctament si vol ser feliç a posteriori.