En aquest text David Hume fa referència a les “qüestions de fet” anomenades “judicis sintètics” per Kant. Aquestes no mostres una evidència necessària, són contingents i depenen de l’experiència (a posteriori). En aquest text també fa una crítica a la relació de causalitat. Amb la introducció d’Adam al text Hume vol explicar que ell en ser el primer home no partia del’experiència de fets passats i per això ell no pot tenir clar que és el que succeirà en un futur. Perque com Hume afirma al text, els humans estem determinats per un costum. Nosaltres analitzem fets passats i a partir d’aquests considerem que en un futur tornaràn a tenir lloc, com per exemple: “Si el sol ha sortit tots els matins fins a dia d’avui, res no ens pot fer pensar que demà no sortirà”.
Però realment nosaltres no tenim cap seguretat sobre aquest aspecte. Amb tot i això, Hume conclou que entre la causa i l’efecte no existeix cap connexió necessària, per això no a partir d’un fet A ha de succeïr necessàriament un fet B.
No hay comentarios:
Publicar un comentario