En un principi el "jo" introduït per Descartes semblava una teoria que s'havia d'acceptar sense crítica, i així és, però cadascú volia donar-li la seva impressió i traslladar-lo a la seva forma de pensar, com és el cas de David Hume. Hume concep el "jo" com un conjunt d'idees simples, unides per la imaginació.
En la meva opinió penso que sí existeix, però l'entenc com Hume i no com a Descartes. El "jo" com a substància pensant no pot existir, perque el "jo" no és ni constant ni permanent, sinò més aviat està vinculat a un canvi, perque: "jo no sóc el mateix jo que fa 3 anys" (jo no sóc jo sempre).
Quan jo penso en mi mateix no penso en el "jo". Entre les nostres percepcions no hi ha la impressió del nostre "jo", no podem tenir una idea sobre els canvis que pateix.
No hay comentarios:
Publicar un comentario