Definicions

Saber ordinari: És funda en l’experiència de la vida cuotidiana. És basa en el què de les coses.
Saber científic: Busca l’organització sistemàtica del coneixement i explicar el per què dels fets.
Saber filosófic: Cada sistema filsòfic pot valdre com una resposta, considerades com perspectives. El filòsof vol arribar a una resposta última.
Ciència(moderna): Qualsevol enunciat científic no només ha de formar part d’un saber rigorós, sinó que ha de poder verificar-se o falsar-se.
Mètode: Forma de pensar o d’actuar, prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d’un fi.
Axioma: Principi fonamental indemostrable. No tots els mètodes parteixen de cossos singulars per evaluar lleis.
Inducció incompleta: És recolza en una sèrie de comprobacions generals, individuals, que no inclouen la totalitat dels casos.
Hipòtesi: Suposició provisional, que encara no ha estat confirmada.
Llei: Enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens, d’una manera regular i invariable.
Teoría: Enunciat universal, pel qual poden deduïr-setotes les lleis d’una ciència particular.
Falsació: Una hipòtesi es refuta, quan els fetsdel món, no coincideixen amb els fets deduitsd de la hipòtesi.
Comprensió: Captar-ne el sentit per situar-se dins del fets.
Mite: Fa referència a narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.
Mètode empiricorracional: Compta amb dues fonts de coneixement, els sentits i l’enteniment, pels quals accedim a dos nivells: El sensible i l’intel·ligible.
Mètode empirista: Tota filosofía segons la qual l’origen i el valor dels nostres coneixements depenen de l’experiència sensible.
Mètode trascendental: No mira d’esbrinar quin és l’origen del nostre saber, sinó que mira de fonamentar-lo i donar-ne raó.
Joc de llenguatge: Models que descriuen situacions comunicatives que estàn entrellaçats amb “ formes de vida “.
Hermenèutica no normativa: Considera que la filosofía ha de conformar-se en descubrir els elements que fan possible la comprensió.
Pretensions de validesa de la parla: Són les normes: veritat, veracitat, intel·ligibilitat i correcció moral. Tota comprensió que no les respecti, no serà correcte.
Ontología: Ciència que estudia l’esser.