1- - La paraula veritat, s’ utilitza per designar aquelles coses certes.
- Quan una cosa és certa, també és real.
- Perquè un enunciat sigui cert, ha de concordar amb el què s’afirma.
2- La certa realitat.
3- En aquest text, l’autor afirma què la paraula veritat, es refereix a les coses certes. Diem que una cosa es veradera qua per exemple ens referim a les marques de roba. Realment, totes les samarretes són reals (existeixen), tot i què algunes pertanyen a una marca o a una altra. Una cosa falsa, és una aparença de la veritat, és a dir, irreal. N’és un bon exemple el de l’ór fals, del qual parla el text. L’ór fals, és molt semblant al real, encara què l’ór fals, és molt semblant al real, no és or, no és real.
Per referir-se a la realitat, no s’utilitza la paraula real, sinó cert o fals i autèntic o inautèntic. És considera certa una cosa, quan el que anuncia, concorda amb el què diu. El cert, és considerat alló què concorda.
4-
- Quan una cosa és certa, també és real.
- Perquè un enunciat sigui cert, ha de concordar amb el què s’afirma.
2- La certa realitat.
3- En aquest text, l’autor afirma què la paraula veritat, es refereix a les coses certes. Diem que una cosa es veradera qua per exemple ens referim a les marques de roba. Realment, totes les samarretes són reals (existeixen), tot i què algunes pertanyen a una marca o a una altra. Una cosa falsa, és una aparença de la veritat, és a dir, irreal. N’és un bon exemple el de l’ór fals, del qual parla el text. L’ór fals, és molt semblant al real, encara què l’ór fals, és molt semblant al real, no és or, no és real.
Per referir-se a la realitat, no s’utilitza la paraula real, sinó cert o fals i autèntic o inautèntic. És considera certa una cosa, quan el que anuncia, concorda amb el què diu. El cert, és considerat alló què concorda.
4-
No hay comentarios:
Publicar un comentario