Molta gent afirma que el mite de la caverna és molt actual, i en la meva opinió el mite es com el reflex de la nostra societat, perquè nosaltres seríem els encadenats o presoners, el mur sería la televisió o el cinema i les ombres seríen les imatges d'aquests dos mitjans. Es pot considerar aixó així, perquè mitjançant la publicitat o algunes películes ens volen d'alguna manera, obligar a pensar i actuar, però no d'una manera directa sinó subliminal, i quan un presoner surt d'aquesta "realitat" i descobreix la vertadera realitat i torna a explicarse-la no el creiem perquè de sempre ens ho han enseñat així a nivell d'ideología, de llengua, costums,etc. Dues películes que clarament es poden comparar amb el mite de la caverna són: Matrix i El show de Thruman.
El mite de la cavena de Plató és un contrast entre el món sensible i l'intel·ligible, mitjançant un diàleg amb Glaucó. Ens explica la història d'uns homes tancats a una caverna lligats i obligats a mirar unes ombres, i degut a l'obligació de mirar sempre per a aquestes, els presoners consideraven aquestes com la realitat, però aquestes són només aparençes del món intel·ligible. Però quan un dels presoners es lliberat i coneix la vertadera realitat, quan descobreix la llum del sol, considerat el bé (idea suprema), que al principi el cega, s'inicia la dualitat entre els dos móns, el diàleg es torna una predicció del que passaria si l'home alliberat tornés a la caverna i expliqués als altres el que ha vist i expliqués que la seva realitat no és ben bé com ells creuen, i que depén d'una altre realitat què és el sol, els altres no el creurien, perquè no és el sol, els altres no el creurien i el voldrien matar, perquè no és creu que el que han vist com diu el text "són ombres vanes i es troben en un compromís", perquè creuen més real el que veuen dins la caverna. En resum considero què amb el mite, Plató vol referir-se a que els homes som esclaus i presoners dels nostres sentits i de les aparençes.
La teoria de l'intelectualisme moral va ser formulada per Sòcrates, mentor de Plató.
En aquest diàleg de Plató, ens explica l'aquivocació de la gent en pensar que la ciència com diu el text: "no té cap força"; tambés mostra l'equivocació dels qui consideren que en l'home en que podem trobar la ciència, no es aquesta la que mana, sinò uns altres típus de forces com són la passió, el plaer, etc. Aquests consideren la ciència com una esclava, la nostra part racional es dominada per la part irracional. Segons diu el text, que defensa la teoria de l'intelectualisme moral, considera que la ciència i el saber s'identifiquen amb la virtut, afirmant que quí coneix el bé i el mal, actua segons el bé sigui culte o no. La ciència és alló que la raó utilitza com a auxiliar de l'enteniment. La persona que la coneix, actua segons el bé perquè el coneix.
A classe hem començat a treballar Sòcrates i Plató i hem prés tot d'apunts, per qüestió d'espai no puc penjar tots els apunts a cantinuació indicaré una sèrie d'enllaços on he trobat informació d'aquests dos filosofs que considero adient i completa: SÒCRATES: - http://www.webdianoia.com/presocrat/socrates.htm - http://usuarios.lycos.es/Cantemar/MuerteSocrates.html En aquest últim fragment consisteix en un fragment del Fedó on Plató ens explica la mort de Sòcrates i trobem una pintura sobre la mort d'aquest de Jacques-Louis David.
VIDA: Sèneca és un filòsof, escriptor i home d'estat romà que intenta conciliar diferents formes de pensament amb la intenció d'aconseguir un món més harmoniós i pacífic.
Nascut en una província de l'imperi romà l'any 3 a.C., va viure a l'època conflictiva de Caligula, Claudi i Neró, fidel a la seva postura estoica, consistent en aprendre a enfrontar l'adversitat sense flaquejar i acceptar la realitat, ja que aquesta transcendeix la voluntat humana. El pensament de Sèneca es nodreix d'idees estoiques i epicúries que juntament amb la seva aportació original a la filosofia, com a instrument pràctic, constitueix una contribució sempre vigent i útil per a les generacions modernes, obligades a viure una realitat alienant. El seu pare, va tenir una àmplia formació en retòrica i va escriure algunes obres amb la intenció que servissin com una guia d'educació per als seus fills.
Sèneca va ser el segon de tres germans, nascuts en el si d'una família fonamentada en els valors de l'honor i l'austeritat, característica de gran part de la tradició romana. Va estudiar retòrica i disciplines com gramàtica, història i geografia, dedicant-se finalment a la filosofia, en aquest moment indispensable per a qui decidia desenvolupar una carrera política. Sèneca es va ocupar de l'educació de Neró i quan aquest va ser elegit emperador, va ser el seu conseller. La conspiració per prendre-li el poder Neró el va tocar de prop, però la seva participació va ser poc probable encara que el seu nom figurés entre els successors al tron de l'imperi. Descobert el pla, Neró el va condemnar a suïcidar tallant-se les venes i prenent cicuta. Sèneca va acatar l'ordre amb l'estoïcisme que va defensar al llarg de la seva vida, morint l'any 65.
OBRA: Les tragèdies de Sèneca van ser fetes per ser llegides al públic, ja que en aquella època l'escenificació no era un fet molt freqüent.
En les seves obres Sèneca planteja els problemes propis d'aquest moment històric, en què estan inclosos com és d'esperar, el seu sentit de l'existència i el seu ideal estoic. El problema central està donat per l'exercici i les conseqüències del despotisme absolut. Sèneca reintepreta els mites de la tragèdia grega descrivint la vida dels emperadors com un joc d'horror i disbauxa que porten a la pèrdua del bé comú. Els personatges s'enfronten amb violència i castiguen a les víctimes innocents, a vegades amb trets caricaturescos.
L'obra de Sèneca va ser escrita aproximadament entre els anys 50 i 60 de la nostra era i van ser nou tragèdies: Hèrcules delirant, Las troyanas, Les fenícies, Medea, Fedra, Èdip, Agamèmnon, Tiestes i Hèrcules a l'Eta. A més va escriure el drama Octavia i una sèrie d'Epigrames, encara que d'aquestes darreres obres no hi ha certesa de la seva autoria.
En aquest documental, ens ensenyen la vida i l'obra del filòsof Sèneca. Aquest és el video de la primera part del documental, les altres dues parts es poden veure al següent enllaç: - http://www.youtube.com/results?search_query=obras+seneca&search_type=&aq=f
