miércoles, 17 de febrero de 2010
Creus que existeix la realitat fora de la ment, independentment que jo la pensi?
El que és indiscutible és que "jo" la penso, però en resposta a la pregunta crec que si, perque encara que jo en algún moment no estigui pensant, la realitat continua existint per si en algun moment jo vull retomar el meu pensament, amés quan jo estic dormint la realitat continua el seu curs, el seu camí i aixó sense que jo la pensi o sigui conscient del que està succeïnt, perque a part del meu "jo", existeixen els "jo" de moltes altres persones que pensen igual que jo, per aixó la realitat ha d'existir per força independentment de que jo en aquell moment l'estigui pensant.
jueves, 11 de febrero de 2010
Comentari de text nº 4 (Descartes):
Descartes es planteja dubtar i criticar de tot alló admés com a vertader, amb l'objectiu de comprobar si després d'aquest procés romandria alguna cosa realment indubtable.
Descartes manté que els sentits ens enganyen de vegades, per aixó no accepta com a cert res provinent d'ells. Un altre factor de dubte és la realitat, defensant que les coses que ens succeeixen desperts també ens poden arribar dormint.
Un cop finalitzat el dubtre va descobrir que el "jo" com a element indubtable amb la frase "cogito ergo sum", perquè és el "jo" qui dubta o qui pensa, per aixó va establir-ho com a principi de la seva filosofia, perque ningú pot dubtar de que dubtem o pensem.
miércoles, 10 de febrero de 2010
Comentari de text nº 1 (Descartes):
Al text anterior Descartes explica que el mètode és necessàri de complir només amb 4 regles senzilles i fàcils, perquè no calen moltes regles.
Tot seguit explica quines són aquestes regles:
La primera consisteix en no admetre com a vertadera una cosa, sense coneixer amb evidència que ho és. Descartes només accepta com a cert alló evident, un acte considerat racional.
La segona regla consisteix a dividir el problema en parts, tantes com siguin possibles per millorar elprocés de la intuïció com a idees clares i evidents.
La tercera regla consisteix a conduïr els pensaments desde els més simples fins als més complexos mitjançant la deducció.
I per últim la darrera regla consisteix a comprovar, per tal d'assegurar-se que en tot el procés no hagin errors.
sábado, 6 de febrero de 2010
SEGON DE BATXILLERAT - PROJECTE 3 -
Per entendre correctament el pensament de l'autor és necessàri saber les influències rebudes de diferents escoles, entre les quals destaquen:
- Les seves tragèdies prenen el model de les tragèdies gregues, concebudes per a la lectura, amb Sèneca es veu reneixer el gènere clàssic. Les seves tragèdies es basen en els models grecs cuant a la forma literaria, als temes i als arguments, però generalment els abandonava perportar-les a una visió del món estoïca.
- L'estoicisme. Sèneca representa l'estoicisme nou o romà no era un estoic ortodoxe, la seva visió es basava en l'abandonament dels plantejaments lògics i físics i per una dedicació clara a les qüestions morals en concordança a l'esperit pràctic romà. Sèneca espresenta com un estoic molt lliure i pretén curar els vicis o enfermetats morals i les seves creençes eren m´´es espirituals que la dels primers estoïcs.
- També és pot observar una petita influència o referència a l'obra "De la causa primera",on Sèneca després de parlar a Lucilio sobre les causes i comparar-les amb Plató i Aristòtil, Sèneca conclou que ell hi diferència 5 tipus de causes, les quatre Aristotèliques i la cinquena la que Plató anomena "idea".
Als següents enllaçospodreu ampliar la informació sintetitzada anteriorment:
- http://www.cerpcentro.org/IMG/pdf/Seneca.pdf
- http://lucilioseneca.blogspot.com/2009/05/influencia-y-principales-obras_23.html
- http://biblioteca.itam.mx/estudios/estudio/estudio01/sec_21.html
- http://filosofia.laguia2000.com/grandes-filosofos/seneca-y-su-obra
- Les seves tragèdies prenen el model de les tragèdies gregues, concebudes per a la lectura, amb Sèneca es veu reneixer el gènere clàssic. Les seves tragèdies es basen en els models grecs cuant a la forma literaria, als temes i als arguments, però generalment els abandonava perportar-les a una visió del món estoïca.
- L'estoicisme. Sèneca representa l'estoicisme nou o romà no era un estoic ortodoxe, la seva visió es basava en l'abandonament dels plantejaments lògics i físics i per una dedicació clara a les qüestions morals en concordança a l'esperit pràctic romà. Sèneca espresenta com un estoic molt lliure i pretén curar els vicis o enfermetats morals i les seves creençes eren m´´es espirituals que la dels primers estoïcs.
- També és pot observar una petita influència o referència a l'obra "De la causa primera",on Sèneca després de parlar a Lucilio sobre les causes i comparar-les amb Plató i Aristòtil, Sèneca conclou que ell hi diferència 5 tipus de causes, les quatre Aristotèliques i la cinquena la que Plató anomena "idea".
Als següents enllaçospodreu ampliar la informació sintetitzada anteriorment:
- http://www.cerpcentro.org/IMG/pdf/Seneca.pdf
- http://lucilioseneca.blogspot.com/2009/05/influencia-y-principales-obras_23.html
- http://biblioteca.itam.mx/estudios/estudio/estudio01/sec_21.html
- http://filosofia.laguia2000.com/grandes-filosofos/seneca-y-su-obra
Suscribirse a:
Entradas (Atom)