Del no-res no pot sortir res

En la meva opinió, aquesta afirmació és completament certa, degut a que el no-res no existeix, perquè en el moment en que començes a parlar o pensar en alguna cosa, ya es converteix en cosa, per tant es pot dir que el no-res està delimitat per les nostres facultats de pensament i llenguatge.
Per posar un exemple, aquesta afirmació posa en dubte els que s'anomenen "mags", que aprofitant-se de les il·lusions que ens donen els nostres sentits (il·lusió òptica) quan ens referim a la vista, ens fan creure que del no-res són capaços den fer sortir qalsevol objecte: sobre Parmènides en la seva filosofia (vía de l'opinió).

Comentaris de text (PARMÈNIDES)

Els cins fragments anteriors, resumeixen la filosofia de Parmènides.
En primer lloc ens explica les dues possibles vies: la via de l'opinió i la via de la veritat. La viable és la via de la veritat, que consisteix en tot el que podem dir de l'ésser. La via de l'opinió diu que no és factible, perquè no la pots pensar ni coneixer. Al segon i tercer text, explica tot el que es pot dir de l'ésser: és etern, no canvia, és homogeni, i és un ésser perfecte.
Al quart text mostra la seva visió ciclica de la vida. A una circumferència, un punt és el present, per sobre d'aquest és el futur, però si continuem el camí aquest mateix punt serà pasat,per aixó Parmènides afirma l'eternitat, no hi ha canvi,perquè aquest canvi és una aparença dels sentits.
A l'últim text, afirma que alló què es pot pensar, ha de ser, i no pot no ser. Alló de que podem parlar, pensar, en definitiu cominicar aquesta cosa ha de ser.

Al següent enllaç podeu trobar més informació sobre aquest filòsof:
- http://www.webdianoia.com/presocrat/parmenides.htm

Comentari de text (HERÀCLIT)

Els textos anteriors resumeixen la filosofia sencera d'Heràclit, concretament els cinc textos expliquen el següent:
- Segons Heràclit, els contraris es necessiten com per exemple (El fetr que hi hagi un profesor, implica l'existència de l'alumne i a l'inrevés. D'aquesta dualitat, d'aquesta lluita de contraris, Heràclit afirma que hi sorgeix la natura (physis).
"D'aquesta lluita sorgeix la més bella harmonía".
Pel que fa a l'afirmació de que tot flueix, del fluïr continu el filòsof afirma que no ens podem banyar dos cops al mateix riu. En realitat, si és el mateix lloc físic, però no la meteixa aigua, per tant nosaltres tampoc som els mateixos.
Referent a la llei del canvi, hi ha l'anomenada llei del canvi (lògos), que és l'únic que no canvia en el canvi. Es pot dir d'Heràclit que té una visió cíclica de la vida.

Al següent enllaç podreu trobar més informació d'aquest filòsof:
- http://www.webdianoia.com/presocrat/heraclito.htm

Comentari de text ANAXIMANDRE (pg. 11)

El text anterior d'Anaximandre ens parla de les conseqüències dels nostres actes, les retribucions que paguem per les nostres pròpies injusticies comeses al llarg de la nostre vida. Tot aixó ocorre al mateix lloc, al no-res. Allà on naixem i on morim, el punt de peatge de la nostra vida.