Errors en l'argumentació o fal·lacies

- Preguntes complexes: L’interrogaotri de la policía (perquè l’has matat?).
- Argument ad ignorantiam: No s’ha pogut demostrar que el medicament no curi la malaltia, per aixó no espot dir que no la cura.
- Argument circular: Auqest anell brilla, perque és d'or. Perquè brilla?. Perque és d'or...
- Argument ad hominem: L’oposicióm’acusa de robar diners públics i quan ells van manar també ho van fer.
- Argument d’autoritat: 9 de cada deu dentistes recomanen utilitzar aquest dentífric.
- Argument ad baculum: Si condueixes a més de 120 Km/h. Et treurán punts i haurás de pagar una multa.
- Argument ad populum: Si voleu pagar menys impostos i tenir millor qualitat de vida heu de votar a aquest partit polític.
- Argument ex populo: Mama, he suspés l’examen, però no t’enfadis perquè ha suspés tota la clase.
- Argument post hoc ergo propter hoc: Si beus “redbull”, et sortiràn ales.
- La generalitazació precipitada: A tots els espanyols els agrada fer la migdiada.
- Argument del pendent relliscós: Si vaig a veure elpartit de futbol, no podré estudiar i suspendré l’examen i si suspenc l’examen la meva mare em castigarà. Peraixó es millor no anar a veure el partit i estudiar.

Cometari Pg. 139, Doc.2

1)- L'home que intenta superar els seus límits, no millora la seva naturalesa,
sinò que la empitjora.
- En aquest empitjorament, l'home ha d'acceptar les condicions de la seva vida,
les seves accions, degut a que no té cap altre camí.
- Entre l'univers físic i el simbòlic, s'inerposa un mitjà artifical.

2) D'UNIVERS FÍSIC A UNIVERS SIMBÒLIC

3) Al etxt anterior, Ernst Cassirer, es basa en el que diu Rausseau, per afimrar que
l'home no pot sobrepasar els límits de la seva naturalesa, perquè si ho fa, en
comptes de millorar-la, succeeix totalment el contrari. En aquesta reversió,
l'home pasa de viure en un univers físic a un univers simbòlic. En aquest nou
univers, intervenen el llenguatge, el mite, l'art i la religió. Entre la realitat
física i nosaltres, es crea un món intermedi, al que hem anomenat univers
simbòlic, i a causa d'aquest l'home no actua directament, de cara a la realitat
física. Aquest nou mitjà està format per formes lingüístiques, imatges
artísitques, símbols, i sense aquests l'home no pot veure ni coneixer res.

Recull de frases filosòfiques:

- "S´estima més el que amb més encert s´ha aconseguit". (Aristòtil, filòsof grec)
- "Millor assesorar-se, abans d´actuar, que llavors arrepentir-se". (Demòcrates de
Abdera, filòsof grec)
- "Els nostres desitjos no són sinó indicis de les nostres aptituds innates i ens
anuncien el que som capaços d´aconseguir" . (Johann Wolfgang Goethe, pensador
literat alemany)
- "La manera de fer és ésser" (Lao-Tsé, filòsof xinès, fundador del taoisme)
- "És difícil crear idees i fàcil crear paraules; d'aquí l'èxit dels filòsofs.
(André Maurois novel lista i assagista francès)
- "Viure sense filosofar és, pròpiament, tenir els ulls tancats, sense tractar
d'obrir-los mai.(René Descartes filòsof i matemàtic francès)

Definicions T.2 i T.6

Individu: Qualsevol ésser complet que pertany a una especie, sigui animal o vegetal.
Individualisme possessiu: Teoria segons laqual, l’ésser humà, és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
Sociabilitat Natural: Aquesta posició té Aristòtil com a primer representant. El filòsof parteix de la base que l’ésser humà es un “animal polític” és a dir, sociable per naturalesa que necesita la societat i la cultura per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.
Contractualisme: Aquesta teoria és fruit d'un pacte. Defensa que l’ésser humà no és sociable per naturalesa.
Estat de Natura: En aquest estat hi ha una guerra de tots contra tots.
Pacte Social (Rousseau): Pacte en el qual cedim la nostre llibertat natural a canvi d’una llibertat cívil.
Antropologia social: Interpreta les expressions culturals i intenta comprendre’n el significat.
Socialització primària: Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la familia durant la primera etapa de la infantesa.
Cultura: Complex de coneixements, creences, art, moral, dret, costums i altres aptituds i hàbits que l’home adquireix com a membre de la societat.
Subcultura: En cada cultura concreta es pot parlar d’aquetes, perquè les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera.
Contracultura: És un moviment de rebel.lio contra la cultura hegemònica, que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
Civilització (Huntington): Agrupció cultural de més abast, el nivell d’identitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d’un altre.
Etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres. No tolerància de les cultures.
Xenofòbia: odi envers els estrangers.
Aporofòvia: Rebuig i menyspreu envers el pobre.
Racisme: Patritisme fanàtic. La millor manera de preservar les cultures és no barrejer-les.
Relativisme cultural: Afirma que la comunicació entre les cultures és quasi impossible i no gaire desitjable.
Universalisme: Descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals.