-- PENSAMENT SOCRÀTIC-- !!

Friedrich Wilhelm Nietzsche:

2010-05-01T21:37:00.000+02:00

Degut a que Nietzsche és un autor que treballarem després dels examens i de l'entrega final del blog, no estic segur si podrem incloure alguns treballs sobre els seus textos al blog, però per això a continuació inclouré alguns enllaços per descobrir més sobre aquest filosof alemany.

http://www.luventicus.org/articulos/02A027/nietzsche.html

Pàgina on es pot trobar un resum sobre la seva vida.

http://www.webdianoia.com/contemporanea/nietzsche/nietzsche.htm

Pàgina on es pot trobar la seva vida, la seva obra i totes les seves teories.

IMMANUEL KANT

2010-05-01T17:12:00.002+02:00

Degut a que Kant no és una autor de selectivitat no hem realitzat moltes activitats sobre els seus textos, per això a continuació inclouré un video que resumeix una mica la seva filosofia i dos links on espodrà veure la segona i la tercera part de l'anomenat video.
...(Triga una mica a carregar)...

SEGONA PART:
http://www.youtube.com/watch?v=qJeRuMuHtZI&feature=related
TERCERA PART:
http://www.youtube.com/watch?v=U4tznTbRHfo&feature=fvw

SEGON DE BATXILLERAT - PROJECTE 6 -

2010-04-23T19:37:00.001+02:00

Aquesta és la darrera entrada que publico sobre l'estudi del filòsof Sèneca. Consisteix en un audio on explico breument la seva manera de pensar i la comparo amb la meva, tot acompanyat aquest audio amb una sèrie de fotografies representatives del filòsof.

Cometari de text nº1 KANT:

2010-04-22T16:35:00.000+02:00

Al text anterior Immanuel Kant explica que tot el coneixement humà comença amb l'experiència, però no per aquesta raó tot el coneixement s'origina amb aquesta. Com diu Kant és possible que s'inicii amb les impressions (dades que rebem dels sentits), i un cop captades el subjevcte li donin forma.
Kant afirma que no podem conèixer les coses tal com són sinò tal com s'ens mostren.
A la darrera part del text Kant afirma que hi ha una qüestió que s'ha de recercar encara més per ser detallada i aquesta es la pregunta sobre si existeix un tipus de coneixement independent de l'experiència (a priori).

SEGON DE BATXILLERAT - PROJECTE 5 -

2010-04-16T19:18:00.000+02:00

A continuació incloc un power point on resumeixo tota la informació recopilada al llarg del curs mitjançant les tasques del projecte manades a classe. Amb aquesta feina i amb una valoració personal que inclouré més endevant finalitzaré la tasca del projecte d'aquest curs sobre un filosof.

Lucio Anneo Séneca

View more presentations from papuchi.

PER SABER-NE MÉS:

2010-04-13T19:21:00.000+02:00

Hen acabat amb la filosofia de David Hume, un dels autors de selectivitat i a continuació inclouré alguns links per als interessats en descobrir més sobre aquest gran filosof anglés:

http://www.webdianoia.com/moderna/hume/hume.htm

Aquesta és una pàgina on trobareu informació molt amplia sobre la seva vida, la seva obra i totes les seves teories.

http://www.epdlp.com/escritor.php?id=1839

Aquesta és una pàgina on espot trobar la seva vida resumida i un enllaç a la part inferior on es pot accedir a alguns dels seus textos del "tractat sobre la naturalesa humana".

HUME: "Investigacions sobre els principis de la moral"

2010-04-12T19:39:00.000+02:00

fragment 112:
En aquest text Hume explica gràcies a la raó espoden resoldre els dilemes morals i determinbar el que hem de fer, però el que no pot fer és promoure l'acció, ja que són les passions i els afectes els motors de la conducta dels humans.
Gràcies a l'exemple proposat al text sobre les diferents preguntes que es fan a un home, es pot establir que les persones ens movem per aconseguir deitjos i evitar dolors. També es pot establir que després de moltes preguntes a un determinat home, existirà una resposta que no sigui causa d'una altre pregunta. Aquesta resposta s'anomena "fi últim". Hume explica al text que no pot existir un procés infinit en que una cosa pugui ser sempre la raó de desitjar una altre cosa. L'última frase resumeix la teoria de la moral de Hume: "Quelcom ha de ser desitjable per si, i pel seu acord i conveniència immediata amb el sentiment i l'afecte humans".

HUME:"Abstract" (Déu i Realitat exterior)

2010-04-07T19:05:00.002+02:00

DÉU:
Hume afirma que l'únic que podem conèixer són les percepcions de les nostres impressions. Hume critica les afirmacions dels cartesians en demostrar que la matèria no té energia i que aquesta lí prové de Déu o ésser suprem. En resposta a aquestes afirmacions, el filosof aporta que les idees que nosaltres tenim de Déu són composicions fetes a partir de les idees de la nostra ment, perque ningú pot conèixer la causa de les impressions (escepticisme). Segons Hume, cap teoria filosòfica al llarg de la història, aporta res a conèixer la causa de l'ésser suprem. A aquest text el filosof afirma que si considerem la nostra voluntat "a priori" no podrem arribar a trobar la causa, però si recorrem a la experiència només podrem conèixer objectes de la percepció.
Hume conclou el text afirmant que en aquesta qüestió existeixen moltes dificultats.

REALITAT EXTERIOR:
Aquest apartat del llibre de l'Abstract, l'utilitza el filosof per resumir els apartats explicats abans. Hume conclou amb aquest fragment que es pot arribar a la conclusió que tot coneixement deriva de l'experiència i que no es pot tenir un coneixement cert o veritable, sinò probable.

SEGON DE BATXILLERAT - PROJECTE 4 -

2010-04-03T22:15:00.000+02:00

El pensament de Sèneca era el dels antics estoïcs, però en alguns cassos incorpora la seva pròpia visiño i la d’altres pensadors com Epicur.
Per a ell la filosofía havía d’encaminar a les persones cap a la virtut i per a això la lògica i la física aporten un fonament a l’ética i a aquesta Sèneca afegeix l’esforç per actuar i pensar rectament. Per a Sèneca es feliç aquell que ha superat els temors i els desitjos. L’ànima ha de ajudar a la persona a resistir als desitjos. La mort no és ni un bé ni un mal, perquè depén de les circumstàncies de la vida de la persona. Sèneca era un ferm defensor de les llibertats i de les igualtats dels humans.
En referència a la lògica, va ser un defensor de la corporeïtat de les cosses, per tant critica la teoria ideològica del món de les idees de Plató. Totes les idees són corporees i els nostres sentits capten aquestes realitats i les accepten amb evidència, i aquestes idees poden organitzar-se en ciència perquè el món és racional. Sèneca considera a la terra com a un gran ésser viu amb les mateixes necessitats i humors que les persones i amb aquesta teoria vol explicar els fenòmens de la naturalesa. En aquest aspecte del món Sèneca rebutja les figures mitològiques gregues i romanes.

En els següents enllaços es pot trobar tot el resum de la filosofía de Sèneca i sobre el seu pensament:

- http://www.weblioteca.com.ar/textos/biografias/seneca.htm
- http://www.filosofia.org/enc/ece/e50264.htm

HUME: "Tractat sobre la naturalesa humana"

2010-03-25T18:27:00.004+01:00

En aquest text David Hume fa referència a les “qüestions de fet” anomenades “judicis sintètics” per Kant. Aquestes no mostres una evidència necessària, són contingents i depenen de l’experiència (a posteriori). En aquest text també fa una crítica a la relació de causalitat. Amb la introducció d’Adam al text Hume vol explicar que ell en ser el primer home no partia del’experiència de fets passats i per això ell no pot tenir clar que és el que succeirà en un futur. Perque com Hume afirma al text, els humans estem determinats per un costum. Nosaltres analitzem fets passats i a partir d’aquests considerem que en un futur tornaràn a tenir lloc, com per exemple: “Si el sol ha sortit tots els matins fins a dia d’avui, res no ens pot fer pensar que demà no sortirà”.
Però realment nosaltres no tenim cap seguretat sobre aquest aspecte. Amb tot i això, Hume conclou que entre la causa i l’efecte no existeix cap connexió necessària, per això no a partir d’un fet A ha de succeïr necessàriament un fet B.

HUME: "Tractat sobre la naturalesa humana"

2010-03-24T17:44:00.000+01:00

En aquest text Hume posa l’exemple del moviment de les boles de billar per explicar l’associació d’idees dins de la nostra ment, procés realitzat per la imaginació.
Hume parla de la contigüitat en temps i espai en aquest exemple. Explica que el contacte entre les dues boles ja s’havia establert abans del moviment, per tant les dues boles s’havien de trobar al mateix lloc i al mateix instant per tal de generar el moviment d’una gràcies a l’altre.
Una altre relació que esmenta és la de causa-efecte: de la topada entre una bola en moviment i una quieta (causa) s’esdevé el moviment de la segona bola (efecte). Però és necessàri explicar que entre la causa i l’efecte no existeix una connexió necessària, perquè del moviment de A pot esdevenir el moviment de B o de C o no esdevenir cap moviment. Només l’experiència pot mostrar que no sempre s’esdevingui el mateix efecte d’una determinada causa.

"El jo existeix?"

2010-03-22T17:18:00.000+01:00

En un principi el "jo" introduït per Descartes semblava una teoria que s'havia d'acceptar sense crítica, i així és, però cadascú volia donar-li la seva impressió i traslladar-lo a la seva forma de pensar, com és el cas de David Hume. Hume concep el "jo" com un conjunt d'idees simples, unides per la imaginació.
En la meva opinió penso que sí existeix, però l'entenc com Hume i no com a Descartes. El "jo" com a substància pensant no pot existir, perque el "jo" no és ni constant ni permanent, sinò més aviat està vinculat a un canvi, perque: "jo no sóc el mateix jo que fa 3 anys" (jo no sóc jo sempre).
Quan jo penso en mi mateix no penso en el "jo". Entre les nostres percepcions no hi ha la impressió del nostre "jo", no podem tenir una idea sobre els canvis que pateix.

Creus que existeix la realitat fora de la ment, independentment que jo la pensi?

2010-02-17T19:31:00.002+01:00

El que és indiscutible és que "jo" la penso, però en resposta a la pregunta crec que si, perque encara que jo en algún moment no estigui pensant, la realitat continua existint per si en algun moment jo vull retomar el meu pensament, amés quan jo estic dormint la realitat continua el seu curs, el seu camí i aixó sense que jo la pensi o sigui conscient del que està succeïnt, perque a part del meu "jo", existeixen els "jo" de moltes altres persones que pensen igual que jo, per aixó la realitat ha d'existir per força independentment de que jo en aquell moment l'estigui pensant.

Comentari de text nº 4 (Descartes):

2010-02-11T14:17:00.000+01:00

Descartes es planteja dubtar i criticar de tot alló admés com a vertader, amb l'objectiu de comprobar si després d'aquest procés romandria alguna cosa realment indubtable.
Descartes manté que els sentits ens enganyen de vegades, per aixó no accepta com a cert res provinent d'ells. Un altre factor de dubte és la realitat, defensant que les coses que ens succeeixen desperts també ens poden arribar dormint.
Un cop finalitzat el dubtre va descobrir que el "jo" com a element indubtable amb la frase "cogito ergo sum", perquè és el "jo" qui dubta o qui pensa, per aixó va establir-ho com a principi de la seva filosofia, perque ningú pot dubtar de que dubtem o pensem.

Comentari de text nº 1 (Descartes):

2010-02-10T14:02:00.000+01:00

Al text anterior Descartes explica que el mètode és necessàri de complir només amb 4 regles senzilles i fàcils, perquè no calen moltes regles.
Tot seguit explica quines són aquestes regles:
La primera consisteix en no admetre com a vertadera una cosa, sense coneixer amb evidència que ho és. Descartes només accepta com a cert alló evident, un acte considerat racional.
La segona regla consisteix a dividir el problema en parts, tantes com siguin possibles per millorar elprocés de la intuïció com a idees clares i evidents.
La tercera regla consisteix a conduïr els pensaments desde els més simples fins als més complexos mitjançant la deducció.
I per últim la darrera regla consisteix a comprovar, per tal d'assegurar-se que en tot el procés no hagin errors.

SEGON DE BATXILLERAT - PROJECTE 3 -

2010-02-06T19:35:00.000+01:00

Per entendre correctament el pensament de l'autor és necessàri saber les influències rebudes de diferents escoles, entre les quals destaquen:
- Les seves tragèdies prenen el model de les tragèdies gregues, concebudes per a la lectura, amb Sèneca es veu reneixer el gènere clàssic. Les seves tragèdies es basen en els models grecs cuant a la forma literaria, als temes i als arguments, però generalment els abandonava perportar-les a una visió del món estoïca.
- L'estoicisme. Sèneca representa l'estoicisme nou o romà no era un estoic ortodoxe, la seva visió es basava en l'abandonament dels plantejaments lògics i físics i per una dedicació clara a les qüestions morals en concordança a l'esperit pràctic romà. Sèneca espresenta com un estoic molt lliure i pretén curar els vicis o enfermetats morals i les seves creençes eren m´´es espirituals que la dels primers estoïcs.
- També és pot observar una petita influència o referència a l'obra "De la causa primera",on Sèneca després de parlar a Lucilio sobre les causes i comparar-les amb Plató i Aristòtil, Sèneca conclou que ell hi diferència 5 tipus de causes, les quatre Aristotèliques i la cinquena la que Plató anomena "idea".

Als següents enllaçospodreu ampliar la informació sintetitzada anteriorment:
- http://www.cerpcentro.org/IMG/pdf/Seneca.pdf
- http://lucilioseneca.blogspot.com/2009/05/influencia-y-principales-obras_23.html
- http://biblioteca.itam.mx/estudios/estudio/estudio01/sec_21.html
- http://filosofia.laguia2000.com/grandes-filosofos/seneca-y-su-obra

Filosofia Teologista

2010-01-30T19:39:00.000+01:00

A classe hem començat a estudiar a tres dels filosofs més coneguts de la filosofia medieval, Sant Agustí, Sant Anselm i Sant Tomàs. A continuació adjunto dos videos que tracten la vida d'aquests personatges i indico una sèries de links on es pot ampliar la informació si així es desitja.
SANT AGUSTÍ:

SANT TOMÀS:

Als següents links es poden veure les idees principals de la filosofia d'aquests dos filòsofs:
SANT AGUSTÍ:
- http://www.webdianoia.com/medieval/agustin/agustin_filo.htm
SANT TOMÀS:
- http://www.e-torredebabel.com/Historia-de-la-filosofia/Resumenes/SantoTomas-Resumen.htm

Creus que es possible demostrar l'existència de Déu?

2010-01-27T19:22:00.001+01:00

En la meva opinió no, però no perque no cregui en la seva existència o per que hi cregui, sinò per un fet que considero que ningú pot demostrar la seva o no existència.
La gent es bassa en bagues suposicions o creençes per intentar imposar als altres les seves opinions o els seus pensaments. De Déu no es pot demostrar res, noméspodem parlar d'ell en relació amb el que nosaltres pensem o en referència amb el que nosaltres hem crescut o ens han ensenyats desde petits.
Crec que Déu és un simple ent al qual la gent creient acut quan necessita ajuda o creuen que la pregària els hi solucionara o els hi donara respostes a les preguntes, però aquesta forma de pensar és tan respetable com la de no creure directament en ell perque pensen que no ha fet ni farà res per nosaltres.

Comentari: Carta a Meneceu

2010-01-11T13:45:00.000+01:00

1. Idees principals:
Les idees principals d’aquesta carta són varies però totes han de veure amb la felicitat:
- Mai es tard per filosofar, sempre pot filosofar tan un jove com un vell.
- Per posseir la felicitat cal meditar sobre allò que et fa feliç
- No s’ha de tenir por a la mort.
- El savi ni rebutja a viure ni té por a morir.
- No és pot associar al jove amb la bona vida , ni el vell amb la bona mort.
- Tampoc te seny que digui que és bell no haver nascut, però si has nascut, el millor es morir com més aviat millor.
- Viure el present sabent que el futur existeix però no està assegurat.
- Hi ha diferents tipus de desitjos, uns són naturals i altres són vans, hi ha innecessaris i necessaris. Els necessaris són indispensables per assolir la felicitat.
- El plaer infinit és el principi i el fi de la vida feliç, s’ha de saber escollir bé als plaers i no confondre’ls amb el dolor.
- L’autosuficiència es un gran bé
- Una vida feliç ha de ser assenyada , bella i justa i òbviament feliç.
- La virtut sempre va acompanyada al concepte de viure feliç.
- L’atzar és l’origen de grans béns i de gran desgràcies

2. Títol:
El Camí a la felicitat.

3. Comentari de text:
Aquesta carta escrita per Epicur a Meneceu tracta diferents temes, però que van relacionats amb un mateix fi, trobar la felicitat.
Opino això perquè Epicur a més de fer nombrosos nomenaments a la felicitat , també explica qué seria el més indicat per arribar a ser feliç, com per exemple quan dui que meditant i filosofant és pot arribar a la felicitat, o quan diu “ el plaer és el principi i el fi de la vida feliç” encara que a vegades per arribar a aquests plaer hem d’utilitzar el dolor, però un dolor que sabem que després serà compensat, referint-se a que mitjançat el plaer podem arribar a ser feliços.
A més també parla de els diferents desitjos que temin, i també els relaciona amb la felicitat, dient que la seva bona elecció és la finalitat d’una vida feliç.
Epicur també anomena la mort en la seva carta.
Quan es refereix a la mort, diu , que no hem de tenir por a ella, ja que quan nosaltres estem ella no està i quan ella està nosaltres ja no hi serem , de tal manera que no hem de pensar en el sofriment que patirem al morir ja que nosaltres no hi estarem i tot s’haurà acabat. Epicur pensava , i jo també, que més val viure intensament encara que la vida sigui curta , que no viure molt de temps però sense intensitat, ja que crec que si una persona vol ser feliç haurà de viure la vida al màxim.

4. Comparació.
Epicur es pot compara amb plató , ja que plató pensava d’una manera diferent quan parla de la mort. Plató dui que la saviesa, el bé suprem, que es pot relacionar també amb la felicitat, s’assoleix quan ets mort, ja que es el moment on descobreixes tota la veritat, en canvi Epicur no opinava això ja que deia que després de la mort no queda res.

Aristòtil També fa una versió diferent a la de Epicur en vers la felicitat, ja que dui que la felicitat d’una comunitat s’ha de aconseguir amb grup i això es fa mitjançant el bé suprem per a tothom, igual que ho va dir Plató en la seva teoria sobre la Política, en canvi podem veure que segons Epicur es pot arribà a la felicitat mitjançant el plaer individual, on cada persona haurà d’escollir una sèrie d’accions correctament si vol ser feliç a posteriori.

Comentari de text nº 17 (Ètica a Nicómac):

2009-12-16T14:28:00.000+01:00

El text anterior ens explica que en qualsevol cosa com diu el text "continua i divisible" es troba l'anomenat excés, el defecte i el terme mitjà. Aquest terme mitjà sería la millor forma d'actuar, i aquell entés "evita el defecte i l'excés", evita els dos extrems.
Per exemple: el terme mitjà seria el valor, l'excés seria la temeritat i el defecte la covardia.
El terme mitjà és la moderació, és la virtut moral, aquest terme mitjà està determinat per la raó delshomes, i cada home considera correcte o virtuós un aspecte diferent, per tant no és objectiu, sinò subjectiu. Els dos extrems són vicis.

Que va ser abans l'ou o la gallina?

2009-12-09T13:36:00.000+01:00

En la meva opinió primer va ser lagallina, perquè un ou sense la incuvació de la gallina no pot arribar a serpollet, per aixó crec que la gallina no va apareixer per art divina, sinó que aquesta va sorgir de transformacions, amb elpas del temps, possiblement del'evolució d'un altre animal prehistòric o anterior.
El problema d'aquesta pregunta es que perquè d'aquesta gallina sorgis l'ou, havía d'existir també un gall per fecundar-la, per aixó arribo a la conclusió que per respondre a aquesta pregunta fa falta parlar d'altres efectes i matèries, i per aixó no puc arribar certament a la resposta.

Crítica d' Aristòtil a les idees de Plató

2009-12-03T13:11:00.000+01:00

Aristòtil critica al Plató del Fedó, afirmant que Plató es complica la vida duplicant els objectes i diu que si les pots duplicar, també les pots triplicar i així successivament. Aristòtil no creu que existeixi el món intel·ligible, sinó que la forma es troba a les substàncies (dins de les coses). Aristòtil també critica el fet que les idees no expliquen les causes de les coses, i també el fet de que Plató considera més real laprojecció de les idees que la pròpia projecció del món sensible que es la realitat en si mateixa.
Jo estic més d'acord amb ARistòtil perquè també considero que el món intel·ligible no existeix, perque en cas d'existir: on es?, com s´hi arriba?.
No crec que sigui necessàri morir per arribar al coneixement, sinò que podem coneixer les coses en vida i no coneixer projeccions.

SEGON DE BATXILLERAT - PROJECTE 2 -

2009-12-01T19:45:00.000+01:00

Els aconteixements més importants que van tenir lloc durant la vida de Seneca són molts però els més importants els exposare a continuació:
- L'any del seu naixement, l'any 4 a.C. destaca el nomenament d'Herodes Antipas com
a rei de Galilea, es creu que pot ser el possible any de naixement de Jesucrist
(entre el 7 a.C. i aquest any). Més factors importants són la mort d'Herodes I el
Gran (rei de Judea, Galilea, Samaria i Idumea).
- L'any 3 a.C. neix el filòsof, matemàtic i místic grec Apolonio de Tiana.
- L'any 2 a.C. Cesar Augusto es anomenat "pare de la pàtria".
- L'any 1 a.C. ovidio escriu Remedia Amoris i es creu que és el naixement
de l'evangelista Mateu.
- L'any 1 s'introdueix la seda a l'Impèri romà, Pompeyo Trogo escriu: Història
de Filipo.
- L'any 2 mor Juli Cèsar.
- L'any 4 Tiberi es nomenat hereu d'August.
- L'any 24 finalitza la guerra que enfrontava a Roma i a Numidia i a Mauritània.
- L'any 33 mor Jesús de Natzaret (cruzificat segons la Bíblia).
- L'any 45 Claudio expulsa als jueus de Roma.
- L'any 47 els romans inicien la construcció de la ciutat d'Utrecht.
- L'any 49 Seneca es converteix en tutor de Neró.
- L'any 54 es publica l'obra filosòfica de Seneca i Neró es converteix en emperador.
- L'any 64 es produeix un gran incendi a Roma i es produeix la primera persecució
als cristians.
- L'any 65 mor Seneca.

Comentari de text (FEDÓ) pàg. 16-18

2009-11-23T12:05:00.000+01:00

Plató en aquest fragment utilitza el mètode socràtic del diàleg per descobrir d'ón prové la vida i la mort. El diàleg es tracta d'una consecució de preguntes i respostes entre Sòcrates i Cebes, pel qual mitjançant preguntes de Sòcrates, respostes de Cebes i fins i tot un fragment on Sòcrates fa participar a Cebes en l'argument, vol arribar a la consecució d'aquest fi.
Sòcrates estableix que d'un contrari esdevé l'altre contrari, així, de la mort esdevé la vida i a l'inrevés. En el text, Sòcrates posa nombrosos exemples per ratificar com a vertader l'argument que està exposant com per exemple:
"D'una cosa gran esdevé una cosa petita i al contrari".
Entre els dos contraris hi ha dos processos de generació. En el cas de la vida i la mort, de la vida esdevé la mort i el procés de generació seria morir, i segons Sòcrates, per tal d'equilibrar la natura a aquest contrari cal afegir-hi la vida i el procés de "tornar a viure".

Comentari de text (FEDÓ) pàg. 11

2009-11-19T20:54:00.001+01:00

Al text anterior Plató ens explica que és raonable dir que el coneixement dels objectes del món sensible (objectes de la percepció) no existeix,perquè si aquests objectes canvien, el coneixement també canviara, perquè no podem captar-ne l'essència. No podem conèixer perquè canvia l'objecte i canvia també el subjecte del coneixement.
Plató també considera raonable que si el coneixement no existeix, o canvia, no existiria ni objecte ni subjecte del coneixement i que la ciència no és ciència d'allò que canvia, sinò seria opinió.
Segons Plató, si existeix allò bo i allò bell, són aquestes coses les que s'han de conèixer, perquè la ciència s'ha de fomentar en les idees, degut a que aquestes donen l'objectivitat i la universalitat, i apart noméspot haber coneixement del món intel·ligible, perquè el coneixement ha de ser universal, immutable i necessàri.

Esquema de les parts del FEDÓ:

2009-11-18T20:51:00.000+01:00

Comentari de text nº14 (PLATÓ)

2009-11-11T21:08:00.000+01:00

En el text anterior, Plató explica què és raonable explicar que el coneixement dels objectes de la percepció no existeix, perquè si aquests objectes canvien, el coneixement també canvia, perrquè no pobem captaar-ne lesséncia.
Plató també considera raonable que si el coneixement no existeix, o canvia, no existiría ni objecte ni subjecte del coneixement, però al final explica que si es manté aixó, no eesparla de canvi ni de moviment. Segons Plató, si existeix alló bó i alló bell, son aquestes coses les que s’han de coneixer, perquè la ciència s’ha de fomentar en les idees, degut a que aquestes donen l’objectivitat i la universalitat.

Mite de la caverna a l'actualitat

2009-10-28T18:58:00.000+01:00

Molta gent afirma que el mite de la caverna és molt actual, i en la meva opinió el mite es com el reflex de la nostra societat, perquè nosaltres seríem els encadenats o presoners, el mur sería la televisió o el cinema i les ombres seríen les imatges d'aquests dos mitjans. Es pot considerar aixó així, perquè mitjançant la publicitat o algunes películes ens volen d'alguna manera, obligar a pensar i actuar, però no d'una manera directa sinó subliminal, i quan un presoner surt d'aquesta "realitat" i descobreix la vertadera realitat i torna a explicarse-la no el creiem perquè de sempre ens ho han enseñat així a nivell d'ideología, de llengua, costums,etc.
Dues películes que clarament es poden comparar amb el mite de la caverna són:
Matrix i El show de Thruman.

Mite de la caverna (PLATÓ)

2009-10-26T17:49:00.000+01:00

El mite de la cavena de Plató és un contrast entre el món sensible i l'intel·ligible, mitjançant un diàleg amb Glaucó. Ens explica la història d'uns homes tancats a una caverna lligats i obligats a mirar unes ombres, i degut a l'obligació de mirar sempre per a aquestes, els presoners consideraven aquestes com la realitat, però aquestes són només aparençes del món intel·ligible.
Però quan un dels presoners es lliberat i coneix la vertadera realitat, quan descobreix la llum del sol, considerat el bé (idea suprema), que al principi el cega, s'inicia la dualitat entre els dos móns, el diàleg es torna una predicció del que passaria si l'home alliberat tornés a la caverna i expliqués als altres el que ha vist i expliqués que la seva realitat no és ben bé com ells creuen, i que depén d'una altre realitat què és el sol, els altres no el creurien, perquè no és el sol, els altres no el creurien i el voldrien matar, perquè no és creu que el que han vist com diu el text "són ombres vanes i es troben en un compromís", perquè creuen més real el que veuen dins la caverna.
En resum considero què amb el mite, Plató vol referir-se a que els homes som esclaus i presoners dels nostres sentits i de les aparençes.

Comentari de text nº4 (PLATÓ)

2009-10-22T19:42:00.000+02:00

La teoria de l'intelectualisme moral va ser formulada per Sòcrates, mentor de Plató.

En aquest diàleg de Plató, ens explica l'aquivocació de la gent en pensar que la ciència com diu el text: "no té cap força"; tambés mostra l'equivocació dels qui consideren que en l'home en que podem trobar la ciència, no es aquesta la que mana, sinò uns altres típus de forces com són la passió, el plaer, etc. Aquests consideren la ciència com una esclava, la nostra part racional es dominada per la part irracional.
Segons diu el text, que defensa la teoria de l'intelectualisme moral, considera que la ciència i el saber s'identifiquen amb la virtut, afirmant que quí coneix el bé i el mal, actua segons el bé sigui culte o no.
La ciència és alló que la raó utilitza com a auxiliar de l'enteniment. La persona que la coneix, actua segons el bé perquè el coneix.

PER SABER MÉS

2009-10-20T20:32:00.000+02:00

A classe hem començat a treballar Sòcrates i Plató i hem prés tot d'apunts, per qüestió d'espai no puc penjar tots els apunts a cantinuació indicaré una sèrie d'enllaços on he trobat informació d'aquests dos filosofs que considero adient i completa:
SÒCRATES:
- http://www.webdianoia.com/presocrat/socrates.htm
- http://usuarios.lycos.es/Cantemar/MuerteSocrates.html
En aquest últim fragment consisteix en un fragment del Fedó on Plató ens explica la mort de Sòcrates i trobem una pintura sobre la mort d'aquest de Jacques-Louis David.

PLATÓ:
- http://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/platon.htm
- http://filosofia.laguia2000.com/general/platon

SEGON DE BATXILLERAT - PROJECTE 1 -

2009-10-03T17:16:00.001+02:00

VIDA:
Sèneca és un filòsof, escriptor i home d'estat romà que intenta conciliar diferents formes de pensament amb la intenció d'aconseguir un món més harmoniós i pacífic.

Nascut en una província de l'imperi romà l'any 3 a.C., va viure a l'època conflictiva de Caligula, Claudi i Neró, fidel a la seva postura estoica, consistent en aprendre a enfrontar l'adversitat sense flaquejar i acceptar la realitat, ja que aquesta transcendeix la voluntat humana. El pensament de Sèneca es nodreix d'idees estoiques i epicúries que juntament amb la seva aportació original a la filosofia, com a instrument pràctic, constitueix una contribució sempre vigent i útil per a les generacions modernes, obligades a viure una realitat alienant. El seu pare, va tenir una àmplia formació en retòrica i va escriure algunes obres amb la intenció que servissin com una guia d'educació per als seus fills.

Sèneca va ser el segon de tres germans, nascuts en el si d'una família fonamentada en els valors de l'honor i l'austeritat, característica de gran part de la tradició romana. Va estudiar retòrica i disciplines com gramàtica, història i geografia, dedicant-se finalment a la filosofia, en aquest moment indispensable per a qui decidia desenvolupar una carrera política.
Sèneca es va ocupar de l'educació de Neró i quan aquest va ser elegit emperador, va ser el seu conseller. La conspiració per prendre-li el poder Neró el va tocar de prop, però la seva participació va ser poc probable encara que el seu nom figurés entre els successors al tron de l'imperi. Descobert el pla, Neró el va condemnar a suïcidar tallant-se les venes i prenent cicuta. Sèneca va acatar l'ordre amb l'estoïcisme que va defensar al llarg de la seva vida, morint l'any 65.

OBRA:
Les tragèdies de Sèneca van ser fetes per ser llegides al públic, ja que en aquella època l'escenificació no era un fet molt freqüent.

En les seves obres Sèneca planteja els problemes propis d'aquest moment històric, en què estan inclosos com és d'esperar, el seu sentit de l'existència i el seu ideal estoic. El problema central està donat per l'exercici i les conseqüències del despotisme absolut. Sèneca reintepreta els mites de la tragèdia grega descrivint la vida dels emperadors com un joc d'horror i disbauxa que porten a la pèrdua del bé comú. Els personatges s'enfronten amb violència i castiguen a les víctimes innocents, a vegades amb trets caricaturescos.

L'obra de Sèneca va ser escrita aproximadament entre els anys 50 i 60 de la nostra era i van ser nou tragèdies: Hèrcules delirant, Las troyanas, Les fenícies, Medea, Fedra, Èdip, Agamèmnon, Tiestes i Hèrcules a l'Eta. A més va escriure el drama Octavia i una sèrie d'Epigrames, encara que d'aquestes darreres obres no hi ha certesa de la seva autoria.

- http://filosofia.laguia2000.com/grandes-filosofos/seneca-y-su-obra
- http://filosofia.laguia2000.com/general/biografia-de-seneca

En aquest documental, ens ensenyen la vida i l'obra del filòsof Sèneca. Aquest és el video de la primera part del documental, les altres dues parts es poden veure al següent enllaç:
- http://www.youtube.com/results?search_query=obras+seneca&search_type=&aq=f

Del no-res no pot sortir res

2009-09-30T18:09:00.000+02:00

En la meva opinió, aquesta afirmació és completament certa, degut a que el no-res no existeix, perquè en el moment en que començes a parlar o pensar en alguna cosa, ya es converteix en cosa, per tant es pot dir que el no-res està delimitat per les nostres facultats de pensament i llenguatge.
Per posar un exemple, aquesta afirmació posa en dubte els que s'anomenen "mags", que aprofitant-se de les il·lusions que ens donen els nostres sentits (il·lusió òptica) quan ens referim a la vista, ens fan creure que del no-res són capaços den fer sortir qalsevol objecte: sobre Parmènides en la seva filosofia (vía de l'opinió).

Comentaris de text (PARMÈNIDES)

2009-09-28T20:01:00.000+02:00

Els cins fragments anteriors, resumeixen la filosofia de Parmènides.
En primer lloc ens explica les dues possibles vies: la via de l'opinió i la via de la veritat. La viable és la via de la veritat, que consisteix en tot el que podem dir de l'ésser. La via de l'opinió diu que no és factible, perquè no la pots pensar ni coneixer. Al segon i tercer text, explica tot el que es pot dir de l'ésser: és etern, no canvia, és homogeni, i és un ésser perfecte.
Al quart text mostra la seva visió ciclica de la vida. A una circumferència, un punt és el present, per sobre d'aquest és el futur, però si continuem el camí aquest mateix punt serà pasat,per aixó Parmènides afirma l'eternitat, no hi ha canvi,perquè aquest canvi és una aparença dels sentits.
A l'últim text, afirma que alló què es pot pensar, ha de ser, i no pot no ser. Alló de que podem parlar, pensar, en definitiu cominicar aquesta cosa ha de ser.

Al següent enllaç podeu trobar més informació sobre aquest filòsof:
- http://www.webdianoia.com/presocrat/parmenides.htm

Comentari de text (HERÀCLIT)

2009-09-24T17:57:00.000+02:00

Els textos anteriors resumeixen la filosofia sencera d'Heràclit, concretament els cinc textos expliquen el següent:
- Segons Heràclit, els contraris es necessiten com per exemple (El fetr que hi hagi un profesor, implica l'existència de l'alumne i a l'inrevés. D'aquesta dualitat, d'aquesta lluita de contraris, Heràclit afirma que hi sorgeix la natura (physis).
"D'aquesta lluita sorgeix la més bella harmonía".
Pel que fa a l'afirmació de que tot flueix, del fluïr continu el filòsof afirma que no ens podem banyar dos cops al mateix riu. En realitat, si és el mateix lloc físic, però no la meteixa aigua, per tant nosaltres tampoc som els mateixos.
Referent a la llei del canvi, hi ha l'anomenada llei del canvi (lògos), que és l'únic que no canvia en el canvi. Es pot dir d'Heràclit que té una visió cíclica de la vida.

Al següent enllaç podreu trobar més informació d'aquest filòsof:
- http://www.webdianoia.com/presocrat/heraclito.htm

Comentari de text ANAXIMANDRE (pg. 11)

2009-09-21T17:52:00.000+02:00

El text anterior d'Anaximandre ens parla de les conseqüències dels nostres actes, les retribucions que paguem per les nostres pròpies injusticies comeses al llarg de la nostre vida. Tot aixó ocorre al mateix lloc, al no-res. Allà on naixem i on morim, el punt de peatge de la nostra vida.

FINAL DE CURS:

2009-06-06T19:09:00.000+02:00

Un cop més ha arribat el final de curs. Tot i ser el primer any que fem filosofía, m'ha semblat una asignatura difícil però apasionant i he aprés molt. Una altra de les noves experiències de l'asignatura ha sigut la substitució de l'aburrida llibreta d'apunts per aquest blog per fer el seguiment del curs. En aquest blog, he introduit les tasques fetes a classe i els deures realitzats a casa.
El curs vinent, a aquesta asignatura farem història de la filosofía. Per introduïr el següent curs presento un video sobre l'história de la filosofía.
Espero que continuem amb aquest blog el curs vinent i que hos hagi agradat la meva feina.

Fins aviat!!!!! Pablo Cabo.

Comentari de text pag.237:

2009-05-26T22:10:00.000+02:00

1.IDEES PRINCIPALS:
En el text anterior Tomas Hobbes afirma què nosaltres per assegurar-nos la nostra satisfacció pesonal i una vida tranquil·la, ens imposem nosaltres mateixos les nostres lleis i els nostres ordres. Ens les imposem per sortir de la situació precària en que viu a causa de les guerres.
Kant també afirma que hem de tractar als altres amb les mateixes accions amb que voldresim que ens tractessin a nosaltres.

2.TÍTOL:
Restriccions per millorar la vida

3.COMENTARI:
Els humans ens imposem a nosaltres mateixos unes normes per aconseguir una vida més còmoda, i per fugir dels abusos i les institucions que intenten mitjançant l'amenaça de càstig i manté atemorits als humans, que ens obliguen a complir les lleis.
El text esmenta certes lleis de la naturalesa, a partir de les quals nosaltres hem de fer a ls altres el mateix què volem que ens facin a nosaltres i sóm capaços de fer-ho quan no hi ha cap temor que ens obligui a complir-les.

POWER POINT TEMA 13

2009-05-22T18:00:00.000+02:00

Treball filosofía

View more presentations from papuchi.

Jürgen Habermas

2009-05-06T19:30:00.000+02:00

Estudió filosofía, psicología y literatura alemana en la Universidad de Gotinga, Zúrich y Bonn, donde defendió su tesis doctoral sobre Schelling. De 1956 a 1959 fue ayudante y colaborador de Adorno en el Instituto de Sociología de Fráncfort del Meno. En 1961 defendió su habilitación, centrada en el concepto de lo público (Öffentlichkeit). Entre 1964 y 1971 ejerció como profesor en la Universidad de Fránkfurt, y se convirtió en uno de los principales representantes de la Teoría Crítica. De 1971 a 1983 se desempeñó como director en el Instituto Max Planck para la "investigación de las condiciones de vida del mundo técnico-científico".
En 2001 obtuvo el Premio de la Paz que conceden los libreros alemanes. En 2003 gana el Premio Príncipe de Asturias de Ciencias Sociales.
Es doctor honoris causa por las universidades de Jerusalén, Buenos Aires, Hamburgo, Northwestern University Evanston, Utrech, Tel Aviv, Atenas y la New School for Social Research de Nueva York, y miembro de la Academia Alemana de la Lengua y la Poesía.
Pensamiento:
En un contexto crítico social evolutivo enraizado en la política contemporánea, señala que los procesos tradicionales de la democracia no proporcionan espacio para la toma de decisiones colectivas pero la esfera pública se puede reformar promoviendo la participación de órganos comunitarios. Elaboró una Teoría crítica de la Sociedad basada en los conceptos de acción comunicativa, sistema, lebenswelt la cual deriva de ética kantiana, y la diferencia entre entendimiento y acuerdo. Su obra de referencia es Historia y crítica de la opinión pública. Si bien su obra y pensamiento están fundados en la Teoría Crítica de la Escuela de Francfort, tiene profundas divergencias con sus maestros y predecesores. Su trabajo se enfoca en las bases de la teoría social, la epistemología y el análisis de la avanzada sociedad capitalista industrial. Otros temas importantes de sus análisis son la democracia y la primacía de la ley pública (o Transformación Estructural de la Publicidad).
En su obra posterior Habermas tratará de reconstruir el materialismo histórico frente a las nuevas problematicas de las sociedades del capitalismo tardío.

CIUTADANIA DEMOCRÀTICA pag.214

2009-05-06T18:51:00.000+02:00

- De quina manera l'autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
El caracteritza, amb un sentit inclusiu d'una autolegislació què incorpora per igual tots els ciutadans. Es manté oberta a la igualacó dels disriminats i a la incorporació dels marginats.
- Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l'hora d'entendre la nacionalitat del ciutadà?
Perquè és el ciutadà qui escull la seva nacionalitat, no s'hi pot obligar a ningú i és ell qui se sent part d'una nació.
- A que es refereix quan esmenta "l'afirmació de la independència nacional"?
La pertinença a un estat, i un territori no pot independitzar-se de l'estat. És una visió cetralista. I quan esmenta "la realizació de la identitat nacional"?A la què la identitat nacional culmini en un estat pròpi. Per què considera que aquests modes d'entendre la democràcia són excloents? Perquè poden margianar a un territori.

Definicions (T.10):

2009-04-22T17:00:00.000+02:00

Intel•lectualisme moral: Afirmació que identifica el saber amb la virtut. Qui coneix la virtut obra segons ella.
Maièutica: Art de donar a llum la veritat (art de les llevadores).
Hedonisme: Teoria què identifica la felicitat amb l’experimentació de plaer i aconseguir evitar el dolor.
Feliçitat (Aristòtil): Consisteis en ser home en el sentit més ampli de la paraula, i duur a terme l’activitat intel•lectual.
Prudència: Constitueix la perquè ens ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.
Pau interior: El savi, sabent que les accions exteriors no estàn a les nostres mans, procura assegurar-se aquesta.
Aritmètica dels plaers: Introduida per Jeremy Bentham, teoria que descansa en dos suposits: tots els plaers són iguals en qualitat i els diferents plaers poden comparar-se.
Utilitarisme de la regla: Exigeix tenir en compte si l'acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.
Ètica deontològica: Ètica que es preocupa pel deure i per les normes.
Imperatiu categòric: Ordre què obliga de forma universal i incondicional, la seva estructura és: Has (o no has) de fer x.
Dignitat humana: Els éssers autònoms no tenen preu sinò dignitat i no poden intercanviar-se per altres.
Intuïcionisme dels valors: Defensat per Scheller, afirma que podem captar el valor de les coses a través d'una intuició emocional.
Comunitarisme: Típus d’ètica que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d'identitat i l'individualisme.
Universalisme: Afirma què la societat és de grup i què l’autèntica solidaritat és la universal.

Dilemes pag.206-207

2009-04-21T19:34:00.000+02:00

DILEMA 2:
1. L´Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat?Jo considero que si, s’ha de mirar de sacrificar una mica, per poder garantir la subsistencia del planeta, amés a l’altre treball pot anar millorant.
2. Tenim obligacions amb les generacions futures?
Sí, perquè a aquestes generacions els agradarís trobar-se elmón tal i com nosaltres ens l’hem trobat omolt semblant.
3. Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència?
No, perquè sino els seus habitants no podríen subsistir i tindríen problemes econòmics.
4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra?
Modificar el treball d’aquest poble per garantir la subsistencia del poble i la protecció del planeta.
5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus?
De tothom, perquè els governs han d’intentar prevenir el futur delmón,però els individus hem de col•laborar.
6. Què hi diria un utilitarista?
Què no es talesin arbres, perquè puposa un fort impacte per a les generacions futures.

DILEMA 3:
1. Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li.
Pujar-li:
- És injust per als altres companys
- Podrà accedir a la carrera que ell vol.
No pujar-li:
- No podrà accedir a la carrera que ell vol
- Rebrà una lecció i aprendra que ha d’estudiar quan li toca.
2. Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?
Si, perquè sí li puja la nota perque ell sigui feliç, no sería just per als altres nois què han estudiat quan havien de fer-ho.
3. Com resoldria aquest problema un utilitarista de l’acte i un utilitarista de la regla? L’utilitarista de l’acte li pujaría la nota, perquè comportaria la felicitat del nen i l’utilitarista de la regla no li pujaría perquè sería injust per als companys i les conseqüències no serien moralment bones.

Comentari de text Doc.9 - pag.200

2009-04-15T21:31:00.000+02:00

1.IDEES PRINCIPALS:
El text anterior d'Immanel Kant, explica que tot a la nostre vida té preu o dignitat i què és pot fer amb les coses que tenen pre i ambles que tenen dignitat.
Kant també afirma que una cosa què és un fi en si mateixa com és el cas dels éssers humans, tenen moralitat, és a dir dignitat no preu.

2.TÍTOL:
La dignitat i el preu

3.COMENTARI:
Kant considera la diferència entre el preu i la dignitat, allò que té preu és susceptible de ser substituit, en canvi, allò què té preu no pot ser substituit perquè són fins en si mateixos. En el cas de les persones el gustos i les necessitats tenen un preu comercial, perquè no constitueixen cap fi de les facultats humanes. Quan constitueixen un fi en si mateixos tenen un valor intern conegut amb el nom de dignitat.
La condició què fa que els éssers humans siguin fins és la moralitat, i alhora és l'única què conté dignitat. Gràcies a aquesta facultat, els éssers humans podem actuar respectant les lleis de la societat.

"Mes val ser persona satisfeta que porc satisfet"

2009-04-14T18:11:00.000+02:00

Jo estic d'acord amb aquesta frase esmentada pel filòsof Mill, perquè en la meva opinió, una persona semre ha de voler saber més, sempre ha de tenir ganes de saber i descobrir coses noves, ampliar el seu grau de coneixement, per donar una mica d'activitat a la seva vida, sinò la vida no tindría sentit, estaría buida.
Encar què també puc entendre les persones que afirmen que ser un porc satisfet no és dolent, perquè aquestes no tenen cap preocupació, viuen amb el que saben istàn conformes amb això, no tenen ansia de saber ni coneixer, i això els proporciona un cert relax i tranquilitat. Però segueixo afirmant-me en la meva posició, de què és millor ser persona insatisfeta (Homer Simpson), per donar sentit a la nostre vida.

"Ningú no fa el mal sabent que ho fa".

2009-03-11T16:36:00.000+01:00

En la meva opinió, la frase esmentada per Sòcrates, la considero errada, perquè totes les persones,exceptuant les que tenen algun problema psicològic, tenen consciència per saber si el que fan està bé o malament. Per exemple, els terroristes o en general qualsevol delinqüent, sap que el que fa està malament, però tot i aixó ho fa. Un altre cas som nosaltres mateixos, en molts cassos de la nostre vida fem coses malament com mentir, encara que es digui què en alguns casos sigui necessàri. Mentir no està bé i nosaltres ho sabem, perquè teim la consciència suficient i la responsabilitat suficient per sentir-nos culpables i acceptar les conseqüències dels nostres actes.

Jean Paul Sartre

2009-02-28T21:01:00.000+01:00

Jean-Paul Sartre ( París, França 1905 - íd. 1980 ) fou un intel·lectual compromès amb la realitat social i un autor prolífic, filòsof, escriptor de teatre, assaig i novel·la, crític literari i periodista francès, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1964, el qual va rebutjar en protesta pels valors burgesos que representava.

Biografia

Sartre i Simone de Beauvoir a la dècada del 1920.Va néixer el 21 de juny de 1905 a la ciutat de París fill de Jean-Baptiste Sartre, un oficial naval, i Anne-Marie Schweitzer, cosina d'Albert Schweitzer. La mort del seu pare als 15 anys li marcà la infància, i gràcies a l'educació rebuda per part del seu avi matern mostrà interès per la literatura clàssica.

Interessat per la filosofia des de la dècada del 1920 gràcies a la lectura de Essai sur les données immédiates de la conscience, de Henri Bergson, va estudiar a l'elitista École Normale Supérieure de París, on va conèixer el 1929 a Simone de Beauvoir i Raymond Aron. Des d'aquell moment Sartre i de Beauvoir es convertiren en companys inseparables durant la resta de la seva vida en una relació no monògama.

Morí el 15 d'abril de 1980 a la ciutat de París, i fou enterrat al cementiri de Montparnasse.

La nàusea i l'existencialisme

Sartre va escriure la novel·la "La nàusea" el 1938, acabat de diplomar-se com dissertador a la Universitat de L'Haia. Aquest assaig és al mateix temps un manifest existencialista i el seu llibre més famós. Seguint la tradició de la fenomenologia alemanya, Sartre pensava que les nostres idees són producte de la nostra experiència en situacions quotidianes, i que les novel·les i obres de teatre que descriuen aquestes experiències fonamentals tenen tant valor com els assajos discursius generats per teories filosòfiques. Amb aquest mandat, la novel·la tracta d'un investigador deprimit (Roquentí) en una ciutat similar a L'Haia, que es torna cada vegada més agudament conscient de la indiferència cap a ell de part dels objectes íntims i situacions que l'envolten. De tal sort que aquests es resisteixen a qualsevol significat que la consciència humana els vulgui adjudicar. Aquesta indiferència de "les coses per elles mateixes" subratlla la llibertat de Roquentí de percebre i actuar en el món; onsevulla que ell mira, troba situacions plenes de significats creats per ell. D'aquí la 'nàusea': tot el que troba en la seva vida quotidiana està recarregada amb un penetrant (horrible fins i tot) sabor a ell mateix i, més concretament, a la seva llibertat. No importa quan anheli altra cosa, una mica diferent: no pot allunyar-se de la dolorosa evidència que deixa la seva participació en el món. Les històries en Le mur ("El mur") emfatitzen els aspectes arbitraris de les situacions en les quals la gent es troba i l'absurd de tractar de bregar amb aquestes racionalment. Aquest text va promoure l'escola literària de 'l'absurd'.

Definicions (T.9):

2009-02-25T20:20:00.000+01:00

Temperament: conjunt de sentiments i passions que són difícils de modificar.
Hàbit: Consisteix en la repetició d’actes en una mateixa direcció, que ens predisponen a obrar.
Virtut: Hàbit que ens predisposa a obrar bé
Consciència moral: Capacitat humana de captar els principis pels quals distingim entre allò que és moralment bo i dolent.
Llibertat interna: Absència de coacció interna. Consisteix a poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.
Condicionament: Es basa en no tenir la llibertat absoluta i total, però si la suficient per ser sentir-se delsseus actes.
Destí: Segons aquest, tot succeeix fatalment i els homes mai poden contra aquest.
Determinisme econòmic: Explica les diferents etapes històriques com determinades per l’activitat econòmica. I la consciènica humana com determinada pel lloc que l’individu ocupa en la cadena de producció.
Determinisme genètic: Defensat per Wilson, afirma que els nostres actes estàn determinats per la genética.
Ús regulatiu: Consisteix a investigar tots els fenòmens com si estiguessin produïts per una causa.
Autonomia moral: Defensa que l’individu es dóna la seva pròpia llei.
Nivell preconvencional: La persona situada en aquest nivell, té per just allò que satisfa els seus interessos. Es respecten les normes només per les conseqüéncies negatives que pot portar incumplir-les.
Nivell postconvencional: En aquest nivell, la persona sap distingir entre les normes de la societat, i els principis morals universals. Són persones autònomes
Responsabilitat moral: És un fenòmen subjectiu de la consciència moral, pel qual l’home és responsable dels seus actes.
Principi de responsabilitat: Hem d’actuar cooperativament, per deixar el món en unes condicions iguals o millors de com nosaltres l’hem trobat.

Estem condemnats a ser lliures?

2009-02-15T21:06:00.000+01:00

En resposta a aquesta pregunta, jo crec personalment que si, que els ésserrs humans podem triar el que volem, quan ho volem i de quina manera ho volem. Seguint la famosa frase: "Estem triant fins i tot quan deccidim no triar". Des del nostre naixement començem a prendre decisions encara que no ens adonem quan sóm petits. El fet que siguem lliures, també va lligat al fet de la responsabilitat dels nostres actes, si sóm lliures per decidir, també ho sóm per respondre dels nostres actesi demanar perdó o pagar segons indiquen les lleis del país.
Tot i que hi ha moments de la societat, en que els homes no podem, millor dit, no ens deixen ser lliures, ja siguin dicatadures, guerres, etc. considero que aquests moments no duren sempre i encara que no ens donen la llibertat suficient per expressar el que realment sentim, sóm lliures per decidir si volem respectar les normes o no, acceptant en aquest darrer cas les conseqüències.
Però em reafirmo en la meva posició, els éssers humans sóm i serem lliures.

Cançó de libertad (I WANT TO BREAK FREE - QUEEN)

2009-02-14T18:28:00.000+01:00

-- He escollit aquesta cançó, perquè en ella, l’autor parla d’un home què és laprimera vegada què s’enamora. Aquest amor que no lí fa bé. Ell estima a ellai a l’inversa, però han de separar-se per poder viure. A ell lí costara acostumar-se a viure sense ella, però ho ha de fer. --

Creus en el destí?

2009-02-07T17:29:00.000+01:00

Realment existeix el destí? Estem predeterminats en la nostra vida? Personalment crec que no, que en cap lloc estava escrit que avui día 10 de febrer de 2009, jo estaría aqui a clase de filosofía llegint aquesta redacció. Ningú, cap típus de força ens obliga a actuar de cap manera, d'alguna manera, ens predestinem amb les nostres accions, m'explico: Si jo no faig els deures, quan arribi la clase, tindréun negatiu, però so jo els faig no pasarà res. Per això, no existeix destí sinó conseqüències, perquè com va dir William Shakespeare: "El destí són les cartes, però sóm nosaltres qui les juguem". Jo penso, si estem predeterminats, quina necessitat tenim de viure?, si la nostra data de mort i les nostres malalties, estan disposades, no faría falta que ens cuidessim, ni que ni que evitesim les situacions perilloses. Així, no deixis que les parques mitològiques gregues, cusin els fils de la teva vida, transformat en filater, i tegeix-te el teu pròpi futur.

Arguments de la llibertat

2009-02-04T17:10:00.000+01:00

Arguments a favor:
- Els nostres pares poden educar-nos en les creençes que ells consideren lliurement.
- Els humans sóm lliures per escollir que volem fer, encara que hem de tenir en compte les conseqüéncies dels nostres actes.
- Podem escollir si volem estudiar o no, i en cas d'estudiar, sóm lliures d'escollir el que volem fer amb la nostra vida.

Arguments en contra:
- No sómn lliures, en els moments en els que els pares, ens diuen que hem de fer i de quina manera hem d'actuar.
- També hem de respectar les lleis que imposa el país, per no anar a la presó on no serém lliures.
- No sóm lliures, en el cas d'Espanya, quan ens obliguen a estudiar fins als 16 anys.
- Tampoc sóm lliures, quan a l'escola hem de seguir les normes que imposen els profesors i directors.

Blogs de filosofía

2009-02-03T19:26:00.000+01:00

--- Hola, es la primera vez que escribo para los seguiores de mi blog, que aunque sean pocos, espero que os guste. A continuación adjunto tres blogs sobre filosofia que encuentro interesantes:
Bloc de filosofia
Blog mantenido por E. Gil que además de sus propias reflexiones incluye noticias, apuntes, imágenes y textos de los filósofos. Además es mi profesor de filosofia i de lengua y literatura castellana.
Biografías de filósofos
Blog mantenido por Uvaldo Vargas Gòmez dedicado a recoger las biografías de filósofos de todos los tiempos.
Metaphysika: Historia de la filosofía
Blog que sirve de apoyo para el estudio de la historia de la filosofía de segundo de bachillerato. Lo más interesante es que tiene incorporados muchos esquemas y recursos multimedia. Nos permite comprobar que en el youtube no sólo hay vídeos anecdóticos sino que también puede servir para aprender.

Esquemas dels errors en l'argumentació o fal·lacies

2009-02-03T19:01:00.000+01:00

Errors en l'argumentació o fal·lacies

2009-01-27T20:23:00.000+01:00

- Preguntes complexes: L’interrogaotri de la policía (perquè l’has matat?).
- Argument ad ignorantiam: No s’ha pogut demostrar que el medicament no curi la malaltia, per aixó no espot dir que no la cura.
- Argument circular: Auqest anell brilla, perque és d'or. Perquè brilla?. Perque és d'or...
- Argument ad hominem: L’oposicióm’acusa de robar diners públics i quan ells van manar també ho van fer.
- Argument d’autoritat: 9 de cada deu dentistes recomanen utilitzar aquest dentífric.
- Argument ad baculum: Si condueixes a més de 120 Km/h. Et treurán punts i haurás de pagar una multa.
- Argument ad populum: Si voleu pagar menys impostos i tenir millor qualitat de vida heu de votar a aquest partit polític.
- Argument ex populo: Mama, he suspés l’examen, però no t’enfadis perquè ha suspés tota la clase.
- Argument post hoc ergo propter hoc: Si beus “redbull”, et sortiràn ales.
- La generalitazació precipitada: A tots els espanyols els agrada fer la migdiada.
- Argument del pendent relliscós: Si vaig a veure elpartit de futbol, no podré estudiar i suspendré l’examen i si suspenc l’examen la meva mare em castigarà. Peraixó es millor no anar a veure el partit i estudiar.

Cometari Pg. 139, Doc.2

2009-01-21T12:42:00.000+01:00

1)- L'home que intenta superar els seus límits, no millora la seva naturalesa,
sinò que la empitjora.
- En aquest empitjorament, l'home ha d'acceptar les condicions de la seva vida,
les seves accions, degut a que no té cap altre camí.
- Entre l'univers físic i el simbòlic, s'inerposa un mitjà artifical.

2) D'UNIVERS FÍSIC A UNIVERS SIMBÒLIC

3) Al etxt anterior, Ernst Cassirer, es basa en el que diu Rausseau, per afimrar que
l'home no pot sobrepasar els límits de la seva naturalesa, perquè si ho fa, en
comptes de millorar-la, succeeix totalment el contrari. En aquesta reversió,
l'home pasa de viure en un univers físic a un univers simbòlic. En aquest nou
univers, intervenen el llenguatge, el mite, l'art i la religió. Entre la realitat
física i nosaltres, es crea un món intermedi, al que hem anomenat univers
simbòlic, i a causa d'aquest l'home no actua directament, de cara a la realitat
física. Aquest nou mitjà està format per formes lingüístiques, imatges
artísitques, símbols, i sense aquests l'home no pot veure ni coneixer res.

Recull de frases filosòfiques:

2009-01-15T16:32:00.000+01:00

- "S´estima més el que amb més encert s´ha aconseguit". (Aristòtil, filòsof grec)
- "Millor assesorar-se, abans d´actuar, que llavors arrepentir-se". (Demòcrates de
Abdera, filòsof grec)
- "Els nostres desitjos no són sinó indicis de les nostres aptituds innates i ens
anuncien el que som capaços d´aconseguir" . (Johann Wolfgang Goethe, pensador
literat alemany)
- "La manera de fer és ésser" (Lao-Tsé, filòsof xinès, fundador del taoisme)
- "És difícil crear idees i fàcil crear paraules; d'aquí l'èxit dels filòsofs.
(André Maurois novel lista i assagista francès)
- "Viure sense filosofar és, pròpiament, tenir els ulls tancats, sense tractar
d'obrir-los mai.(René Descartes filòsof i matemàtic francès)

Definicions T.2 i T.6

2009-01-03T20:43:00.000+01:00

Individu: Qualsevol ésser complet que pertany a una especie, sigui animal o vegetal.
Individualisme possessiu: Teoria segons laqual, l’ésser humà, és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
Sociabilitat Natural: Aquesta posició té Aristòtil com a primer representant. El filòsof parteix de la base que l’ésser humà es un “animal polític” és a dir, sociable per naturalesa que necesita la societat i la cultura per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.
Contractualisme: Aquesta teoria és fruit d'un pacte. Defensa que l’ésser humà no és sociable per naturalesa.
Estat de Natura: En aquest estat hi ha una guerra de tots contra tots.
Pacte Social (Rousseau): Pacte en el qual cedim la nostre llibertat natural a canvi d’una llibertat cívil.
Antropologia social: Interpreta les expressions culturals i intenta comprendre’n el significat.
Socialització primària: Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la familia durant la primera etapa de la infantesa.
Cultura: Complex de coneixements, creences, art, moral, dret, costums i altres aptituds i hàbits que l’home adquireix com a membre de la societat.
Subcultura: En cada cultura concreta es pot parlar d’aquetes, perquè les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera.
Contracultura: És un moviment de rebel.lio contra la cultura hegemònica, que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
Civilització (Huntington): Agrupció cultural de més abast, el nivell d’identitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d’un altre.
Etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres. No tolerància de les cultures.
Xenofòbia: odi envers els estrangers.
Aporofòvia: Rebuig i menyspreu envers el pobre.
Racisme: Patritisme fanàtic. La millor manera de preservar les cultures és no barrejer-les.
Relativisme cultural: Afirma que la comunicació entre les cultures és quasi impossible i no gaire desitjable.
Universalisme: Descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals.

Com podem assolir la convivencia entre cultures?

2008-12-16T19:33:00.000+01:00

Molta gent pot pensar que la convivencia entre cultures és impossible, però jo considero que amb una mica de tolerància per ambdues parts, es pot aconseguir aquesta situació d'integrament de diferents cultures en un mateix territori.
Un altre aspecte important per assolir la convivència de les cultures, és la comprensió de les costums, tradicions, etc. de l'altre cultura. Un bon exemple, és la situació que es viu a Espanya en aquest moment. Actualment en el territori espanyol, la situació d'alguns mussulmans, és d'acceptació i d'altres de rebuig. Aquest rebuig es produit per alguns espanyols, però també per els pròpis musulmans, que no volen acostumarse a les nostres tradicions. Jo accepto el ramadam, i la resta de tradicions, però, com es troben a Espanya, les dones no haurien de portar el bel.
En molts casos aquesta tolerància necessària, pot arribar a pasar els límits, com és el cas de la mesquita que l'ajuntament volía construir amb diners públics a la ciutat de Badalona. Està bé ser solidaris i tolerants, però fins a cert punt.

SAMUEL HUNTINGTON

2008-12-09T19:49:00.000+01:00

VIDA

Samuel P. Huntington, nascut el 1927 als EUA, és un politòleg de relleu internacional; avui exerceix de professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Harvard. El 1970 fundà la revista Foreing Policy ("Política Exterior"), el 1977 entrà a formar part del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca. La seva primera obra important és de 1968: L'ordre polític en les societats en canvi. El 1991 publicà La tercera ona. La democratització a finals del segle XX; però l'obra que ha posat Huntington en la llista dels investigadors actuals més influents és The clash of civilitzations and the remarking of world order ("El xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l'ordre mundial"), de 1996. Quin és el nucli de l'argumentació de Huntington?

OBRA

Durant les dècades de la guerra freda, exposa Huntington, els conflictes mundials tenien arrels d'ordre ideològic i econòmic; inicialment el planeta estava configurat en dos blocs, l'occidental o capitalista i el bloc comunista; posteriorment, es formà un tercer bloc, el dels països no alineats. Amb l'enderrocament del bloc comunista s'esperava que l'altre bloc, l'occidental, s'imposés plenament, però no ha estat ben bé així sinó que, altrament, ha emergit un món plural, un món de civilitzacions. No s'ha instaurat, com molts profetitzaven, la victòria final d'Occident sinó que s'ha esdevingut un ressorgiment o una reafirmació de velles civilitzacions. Ressorgiment i reafirmació que han comportat un allunyament i un rebuig d'allò que prové d'Occident, que ha comportat un retorn als més autòctons orígens culturals: uns orígens que són fonamentalment religiosos. Així, doncs, emergeixen unes velles civilitzacions que tenen en una religió la seva més profunda identitat.
Quines són aquestes civilitzacions emergents? Huntington constata el ressorgiment islàmic (molts països que en les dècades de la guerra freda assumien el marxisme-leninisme o que formaven part dels països no alineats, actualment troben la seva identitat i esperança en l'islam), la civilització xinesa (la mil·lenària Xina recupera el confucionisme, la concepció de la vida del mestre Confuci, del segle VI abans de Crist), la civilització japonesa (formada a partir de la xinesa però amb tradicions pròpies), la civilització hindú (que té un nucli cultural de més de tres mil cinc cents anys), la civilització ortodoxa (emparentada amb l'Occidental però que remarca les diferències), també la civilització budista i, amb futur imprecís, la civilització africana i la llatinoamericana.
Aquest nou ordre mundial té els seus riscos. Les civilitzacions emergents es veuen superiors a la d'Occident, amb valors morals més autèntics. Huntington preveu que, per via del desafiament demogràfic (el 2025 més del 25% de la població mundial serà musulmana) o per via del creixement econòmic (el 2025 Àsia inclourà set de les deu economies més fortes del planeta) o per via de la militància creant inestabilitat, el poder i els controls de la civilització occidental es desplaçaran cap a les civilitzacions no occidentals. Així, un xoc de civilitzacions, d'aquestes civilització arrelades a religions, dominarà la política a escala mundial: en les fronteres entre civilitzacions es produiran les batalles del futur. Una d'aquestes fronteres o línies de fractura passa precisament per l'ex-Iugoslàvia dividint els seus pobles.
El retorn a les cultures autòctones o indigenització dificulta parlar de principis ètics i valors universals. Per a molts xinesos i per a molts musulmans la democràcia i la mateixa Declaració Universal de Drets Humans són creacions occidentals, no universals. En aquesta situació, si volen evitar perillosos enfrontaments, és urgent cercar els atributs comuns a totes les civilitzacions, és a dir, hem de cercar, acceptant la diversitat, la moralitat mínima que es deriva de la comú condició humana.

JEAN-JACQUES ROUSSEAU

2008-12-07T20:26:00.000+01:00

Nació en Ginebra el 28 de junio de 1712. Era hijo de Isaac Rousseau (Ginebra, 1672 - Nyon, 1747), relojero como su padre y su abuelo, y de Suzanne Bernard (Ginebra, 1673 - Ginebra, 1712), que muere el 7 de julio de 1712, a sólo nueve días del nacimiento de Jean-Jacques, ella también era hija del relojero Jacques Bernard. Huérfano de madre, a los nueve años, pasa a ser criado por su tío materno Samuel Bernard, pastor protestante, que Jean-Jacques toma como si fuera su abuelo. Su familia, de origen francés, debe exiliarse a Ginebra en 1549 a causa de la persecución religiosa. Su padre lo abandona a sus 10 años, teniendo una infancia, una educación y unos comienzos muy difíciles. Pasa dos años en casa del pastor Lambercier, en Bossey (al pie del Salève, al sur de Ginebra) (1722 - 1724). Su tío le consigue trabajo como aprendiz de relojero, y en 1725 con un maestro grabador.
«Renunciar a la libertad es renunciar a la cualidad de hombres, a los derechos de humanidad e incluso a los deberes.»
(Del contrato social)
A los dieciséis años huyó de su localidad natal tras pasar tantas dificultades. Más tarde se estableció en Annecy, tutelado por Madame de Warens, quien le proporcionó una educación esmerada y ayudó en su afición por la música. Tras una enfermedad grave, debió residir en Montpellier por un periodo de seis semanas para reponerse. A su regreso, fue preceptor en Lyon y contactó con Fontenelle, Diderot, Rameau y Marivaux. Pasó más tarde a ser en la que ejercerá diferentes oficios relacionados con las letras y la música. Recorrerá muchos kilómetros a pie por la zona de los Alpes a través de los cuales forjará su carácter de «paseante solitario».
Su vida se estabiliza un poco en 1745 cuando llega por segunda vez a París. Se casa con Thérèse Levasseur y entra en contacto con otros ilustrados como D'Alembert, Voltaire, Rameau, Diderot... Es a partir de este periodo cuando se inicia la producción escrita de Rousseau que lo ha hecho ocupar un importante lugar en la tradición ilustrada europea. Cuando finalizó su estancia en París, y ya tras haber estado en un buen contacto con otros ilustrados se traslada a Ermenonville, donde fallece después de un paro cardíaco, cuando estaba en su casa.

Legado filosófico
En 1762, la publicación de El contrato social fue causa de su expulsión de Francia, refugiándose en Neuchatel. Uno de los temas fundamentales de la obra es la soberanía (tema fundamental de la filosofía occidental de la modernidad). Para el autor soberanía es sinónimo de voluntad general, en tanto que sólo la voluntad general del pueblo puede constituirse en ley. Esta es indivisible y no puede ser representada. Por lo tanto la soberanía radica en el todo (el pueblo en su totalidad), no puede dividirse en partes (como los poderes) y menos todavía ser representada por un parlamento electo (porque de esta manera el hombre sería libre solo cuando elige a sus representantes legisladores, pero después volvería a ser esclavo). Soberanía y Estado son términos inseparables, en tanto que el Estado se mantiene en el poder soberano. De esta manera para Rousseau el principio fundante del Estado Moderno debería ser netamente democrático, ya que el poder soberano solo es tal, cuando es la expresión de la voluntad general de todos los ciudadanos de un Estado. La voluntad general del pueblo es el denominador común de todas las voluntades particulares. Esto suena algo utópico, pero el autor contesta diciendo que si entre un grupo de hombres no hubiera ningun interés común a todos, que los pueda unir, seria imposible pensar en la sociedad civil y menos en un contrato social fundante de un Estado.
Sólo en un Estado fundado en un principio democrático, donde el poder soberano es la voluntad general de todos, el hombre puede ser realmente libre, existir auténticamente. Porque el hombre de esta manera sólo se somete a la ley que él mismo se dicta. Ni en el Estado de Naturaleza (donde está atado a sus pasiones, o bien, a las de otro) ni en otro tipo de Estado puede llegar a serlo realmente.
Pero no hay que confundir este principio fundante del Estado (a saber que solo la votación de todos puede crear ley) con el régimen o forma de gobierno. Una cosa es la forma de Estado y otra su régimen político.
El gobierno es el órgano encargado de ejecutar la voluntad general del pueblo. La ley, como expresión de la voluntad general, debe también apuntar siempre al todo y nunca a un particular. Por eso es necesario un gobierno que aplique la ley a las partes, pero éste no puede nunca dictarla, solo el pueblo entero puede hacerlo. Para Rousseau no hay un régimen político ideal o por excelencia, el tipo de régimen dependerá de la situación geográfica donde se asiente la sociedad civil y su consecuente Estado. En territorios pequeños es conveniente una democracia como forma de gobierno, en territorios medianos una Aristocracia y en un territorio grande una monarquía.

THOMAS HOBBES

2008-12-07T20:23:00.000+01:00

Thomas Hobbes (5 de abril de 1588 — 4 de diciembre de 1679), fue un filósofo inglés, cuya obra Leviatán (1651) estableció la fundación de la mayor parte de la filosofía política occidental. Es el teórico por excelencia del absolutismo político.
Hobbes es recordado por su obra sobre la filosofía política, aunque también contribuyó en una amplia gama de campos, incluyendo historia, geometría, teología, ética, filosofía general y ciencia política.
Más tarde diría respecto a su nacimiento: "El miedo y yo nacimos gemelos", dado que su madre dio a luz de forma prematura por el terror que infundía la Armada Invencible española acercándose a costas británicas.
Ha sido considerado a lo largo de la Historia del pensamiento como una persona oscura, de hecho en 1666 en Inglaterra se quemaron sus libros por considerarle ateo. Posteriormente, tras su muerte, se vuelven a quemar públicamente sus obras. En vida Hobbes tuvo dos grandes enemigos contra los que mantuvo fuertes tensiones: la Iglesia de Inglaterra y la Universidad de Oxford. La obra de Hobbes, no obstante, es considerada como línea de ruptura con la Edad Media y sus descripciones de la realidad de la época son brutales. Estuvo siempre en contacto con la Real Sociedad de Londres, sociedad científica fundada en 1660.
La época de Hobbes se caracteriza por una gran división política la cual confrontaba dos bandos bien definidos:
- Monárquicos: que defendían la monarquía absoluta aduciendo que la legitimidad de ésta venía directamente de Dios.
- Parlamentarios: afirmaban que la soberanía debía estar compartida entre el rey y el pueblo.
Hobbes se mantenía en una postura neutra entre ambos bandos ya que si bien afirmaba que la soberanía está en el rey, su poder no provenía de Dios. El pensamiento filosófico de Hobbes se define por enmarcarse dentro del materialismo mecanicista, corriente que dice que sólo existe un "cuerpo" y niega la existencia del alma. También dice que el hombre está regido por las leyes del Universo. En estos dos conceptos su pensamiento es parecido al de Spinoza, sin embargo se diferencia en gran medida de éste al afirmar que el hombre es como una máquina, ya que según Hobbes, el hombre se mueve continuamente para alcanzar sus deseos; este movimiento se clasifica en dos tipos: de acercamiento, el hombre siempre se acerca a las cosas que desea y de alejamiento, el hombre se aleja de las cosas que ponen en peligro su vida. Así dice que la sociedad está siempre en movimiento.
Escribió Leviatán, un manual sobre la naturaleza humana y como se organiza la sociedad. Partiendo de la definición de hombre y de sus características explica la aparición del Derecho y de los distintos tipos de gobierno que son necesarios para la convivencia en la sociedad. Considera al Estado como un acuerdo natural entre los poderosos o gobernantes y los súbditos que beneficia a ambos.
Su visión del estado de naturaleza anterior a la organización social es la "guerra de todos contra todos", la vida en ese estado es solitaria, pobre, brutal y breve. Habla del derecho de naturaleza, como la libertad de utilizar el poder que cada uno tiene para garantizar la auto conservación. Cuando el hombre se da cuenta de que no puede seguir viviendo en un estado de guerra civil continua, surge la ley de naturaleza, que limita al hombre a no realizar ningún acto que atente contra su vida o la de los otros. De esto se deriva la segunda ley de naturaleza, en la cual cada hombre renuncia o transfiere su derecho a un poder absoluto que le garantice el estado de paz. Así surge el contrato social en Hobbes. Junto con los Dos Tratados sobre el Gobierno Civil de John Locke y El contrato social de Rousseau, el Leviatán es una de las primeras obras de entidad que abordan el origen de la sociedad.

Aportacions de l' antropologia cultural

2008-12-03T20:03:00.000+01:00

Diferències entre Hobbes i Rousseau

2008-12-02T19:17:00.000+01:00

Quines són les diferències més importants entre aquests dos filòsofs?

Thomas Hobbes:
Parteix d' una consideració pessimista del éssers humans "".
Els éssers humans viuen en una associació caòtica, on cadascun, mogut per l'egoisme propi, està en lluita permanent amb els altres. L'únic impuls natural que obra en ells és la conservació i la satisfacció de les necessitats. Només un cap fort i absolut, escollit lliurement per tots i capaç d'imposar les seves lleis, farà possible una societat on es pugui conviure en pau.

Jean-Jacques Rousseau:
Parteix de la hipòtesi d'un home natural solitari que, tot i que en principi no necessita la societat per viure, es mou, per una pietat natural o impuls benèvol cap als altres. La vida en societat arribà empès per un canvi notable en les condicions del seu hàbitat, és possible i positiva per al seu desenvolupament humà si està estructurada com una comunitat igualitària i poc nombrosa.
La sortida sería una societat justa basada en l'acord de tothom i orientada cap al bé comú.

Definicions: T.2

2008-11-22T23:34:00.000+01:00

Raó Teòrica: És aquella que orienta cap contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat.
Raó Pràctica: Mira d’ orientar l’ acció, pel qual s’ oposa i imposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució un ideal moral que la raó mateixa ha fixat.
Metafísica: Part de la filosofia que tracta sobre alló què està mes enllà dels sentits, intenta arribar a la realitat en la seva totlitat.
Ultimitat: Característica bàsica de la metafísica, és a dir, el seu intent d’ arribar a les qüestions últimes, què són aquelles què no permeten seguir preguntant més.
Subjecte: Protagonista de l’ acció de conèixer.
Opinió (Kant): Estat del coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert, però no en té seguretat.
Interès emancipador: Per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió , que condueix a les ciències socials.
Dogmatisme: Veritat acceptada sense crítica. Posició d’ aquells què presuponen la capacitat de la nostra existència.
Escepticisme moderat: Típus d’ esceptivisme què cobnsidera què ens em de comportar amb alló què és més fiable.
Perspectivisme: Proposat per Jose Ortega i Gasset, manté què si és pot arribar al coeixement de la realitat, conjugant diferents perspectives.
Realisme: Model explicatiu del coneixement, què defineix què la realitat, exisiteix per si mateixa, independentment del subjecte. Coneixem la realitat tal com és.
Idealisme: Model explicatiu del coneixement, què afirma què la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix. No podem conèixer les coses com són sinó com se’ns mostren.
Noesi: Consciència que s’ obra a la realitat.
Prejudici: Judicis previs que hem de adquirir per educació, cultura, socialització, etc.
Ignorància: Estat de la ment en què s’ admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
Autoritat: Una afirmació s’ acepta com a certa perquè prové d’ algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
Evidència sensible: Considera evidents els primers principis, les dades dels sentits.
Adequació: La veritat s’ entén com una relació especial entre i
.
Coherencia: La veirtat depèn de la incorporació possible o impossible al conjunt de proposicions que ja tenim per certes. L’ important no és la veritat de la preposició, sinó la veritat del conjunt.
Pragmatisme: Accepta la teoria de l’adequació, però la interpreta tenint en consideració la utilitat dels enunciats per resoldre els problemes vitals. Entén l’ adequació com a adaptació: un enunciat és cert si és apte per resoldre problemes o per satisfer necesitats.
Consens: Destaca la necesitat del diàleg, com a marc per anar descobrint cooperativament la veritat de les proposicions. La veritat és fruit de l’ acord entre persones.
Contingent: Allò que és, però podría no ser.
Necessari: Allò que és i no pot no ser. (2+2=4)
Virtualitat: Conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d’ un suport tècnic.

El virtual, és real?

2008-11-19T20:44:00.000+01:00

Des del meu punt de vista tots els aspectes virtual, ja sigui el messenger, aspectes d’internet etc... considero què són irreals , perquè tot i què les podem percebre, només es tracta d‘una realitat persceptiva, sense base, degut a què només existeix dins del suport, com pot ser un ordinador.
Aquesta realitat té lloc en un espai fictici, i l‘únic què fa és crearte una il·lusió de realitat.

Esquema mètodes filosòfics

2008-11-12T19:33:00.000+01:00

FILOSOFÍA

2008-11-01T10:30:00.000+01:00

http://es.youtube.com/watch?v=WLSklddFFDY&feature=related

Comentari Pg.43 Doc.8

2008-10-29T19:18:00.000+01:00

1- - La paraula veritat, s’ utilitza per designar aquelles coses certes.
- Quan una cosa és certa, també és real.
- Perquè un enunciat sigui cert, ha de concordar amb el què s’afirma.

2- La certa realitat.

3- En aquest text, l’autor afirma què la paraula veritat, es refereix a les coses certes. Diem que una cosa es veradera qua per exemple ens referim a les marques de roba. Realment, totes les samarretes són reals (existeixen), tot i què algunes pertanyen a una marca o a una altra. Una cosa falsa, és una aparença de la veritat, és a dir, irreal. N’és un bon exemple el de l’ór fals, del qual parla el text. L’ór fals, és molt semblant al real, encara què l’ór fals, és molt semblant al real, no és or, no és real.
Per referir-se a la realitat, no s’utilitza la paraula real, sinó cert o fals i autèntic o inautèntic. És considera certa una cosa, quan el que anuncia, concorda amb el què diu. El cert, és considerat alló què concorda.

4-

Comentari Pg.40 - Doc.5

2008-10-28T12:13:00.000+01:00

1. - Hi ha diferents punts de vista depenent de la persona que ho veu.
- Cap paisatge observat, pot ser jutjat de ser una il·lusió, i cap és més real
que l’anterior.
- La realita, seria una barreja entre les perspectives observades, per aixó
diem que cap individu, té raó, dient que la seva perspectiva és vertadera.

2. Diferents perspectives, marques de l’individu.

3. Els individus, només poden coneixer una petita part de la realitat, ja que cada perspectiva és diferent, depenent de al situació i el lloc on es troben. Un individu no pot coneixer la perspectiva d’un altre, ja que les dues són completament diferents.
La realitat, que cada individu mira és falsa, però tampoc la realitat certa, per aixó, és diu que mai coneixerem la vertadera realitat, tal com és, perquè la realitat vertadera, serà una barreja de entre les perspectives de cada individu, i aquesta realitat ha de estar sotmesa a una perspectiva diferent a les altres.

4. Aquest text defensa el perspectivisme, el qual diu que si es pot arribar al coneixement de la realitat, però conjugant els diferents punts de vista.
El què el diferència amb el esceptivisme, ja que l’esceptivisme, considera impossible obtnir coneixements fiables, exactament tot el contrari del persceptivisme.
I amb el dogmatisme, que manifesta l’actitud ingènua dels què estan segurs de coneixer.

Podem arribar a coneixer?

2008-10-22T21:09:00.000+02:00

Aquesta pregunta la considero una utopia, cada individu pot afirmar què coneix, quan relaciona el què sap amb el què considera cert.
La base del coneixement, és el subjecte i l'objecte, per això dic que depèn del subjecte i del que reconeix com a cert. Cada individu és lliure de sentir-se coneixedor.
Per part meva, no podem coneixer, perquè el coneixement depèn del que percebem i de la experiència, el coneixement depèn de la relació d'un conjunt de perspectives, de cada individu.

Per això el coneixement, pot consider-se inexistent.

Comentari Pg.28 - Doc.10

2008-10-14T11:46:00.000+02:00

1. - L’objectiu de la filosofía es aclarir els pensaments, utilitzant la lógica.
- La filosofía no dóna resultats, sinó que aclara les preguntes que és fan.

2. La filosofía: Un aclariment.

3. Segons el text, la funció de la filosofía es aclarir aquells conceptes que no sebem. Wittgenstein afirma:“la filosofía no és una ciència, sinó una activitat”. Amb aquesta frase és refereix a què la filosofía, no s’encarrega d’investigar ni de coneixer, sinó d’entendre i intentar donar respostes íltimes.
La frase subrallada vol dir que la filosofía, aclareix els pensaments que a simple vista, poden semblar sense resposta(opacs), i que considerem difícils d’explicar. Wittgenstein, considera que a aquests pensaments els hem de posar uns límits molt precisos, per tal d’aclarir-los.

4. El text defensa el mètode analticolinguïstic, el cuald efensa que l’objectiu de la filosofía es entendre, i centra el seu interés en el llenguatfge.
Tot el contrari que el mètode empirista, que centra el seu interés en l’experiència sensible i la considera comn a font principal i el valor dels coneixements. També es pot comparar amb el mètode trascendental, degut a que el mètode trascendental, no intenta esbrinar quin és l’origen del coneixement, sinó que mira de fonamentra-lo i donar-ne raó.

5. En vida publicó solamente un libro: el Tractatus logico-philosophicus, que influyó en gran medida a los positivistas lógicos del Círculo de Viena, movimiento del que nunca se consideró miembro. Tiempo después, el Tractatus fue severamente criticado por el propio Wittgenstein en Los cuadernos azul y marrón y en sus Investigaciones filosóficas, ambas obras póstumas. Fue discípulo de Bertrand Russell en el Trinity College de Cambridge, donde más tarde también él llegó a ser profesor. Murió cerca de Elizabeth Anscombe, quien se encargó de que recibiera los auxilios de la Iglesia.
Ludwig Josef Johann Wittgenstein nació en Viena el 26 de abril de 1889. Al abandonar a sus abuelos paternos dejó el judaísmo para convertirse al protestantismo, él y su familia se mudaron de Sajonia (Alemania) a Viena, donde el padre de Ludwig, Karl Wittgenstein, ganó fuerza y admiración al volverse uno de los negociantes pioneros de la industria del acero y del hierro del Imperio Austrohúngaro. La madre de Ludwig se convirtió al catolicismo, y luego él la siguió, en encubierto desafío a su padre, aunque al morir no tuvo un entierro católico pues nunca practicó el Catolicismo.

Ludwig creció como el octavo y último de los hijos de una de las familias más ricas de Viena, donde se le ofreció un ambiente propicio para el arte y la intelectualidad. Sus padres eran aficionados a la música y todos sus hijos tuvieron dotes intelectuales y artísticas. La casa de los Wittgenstein atraía a gente culta, especialmente a los músicos. La familia recibía visitas frecuentes de artistas como Gustav Mahler. Toda la educación musical de Ludwig sería muy importante para él. Incluso utilizó ejemplos musicales en sus escritos filosóficos. Otra no tan afortunada herencia que pudo haber tenido fue la tendencia al suicidio: tres de sus cuatro hermanos varones se quitaron la vida. El otro (Paul Wittgenstein) se hizo pianista.
Wittgenstein mantuvo una posición muy crítica sobre sus colegas filósofos e incluso sobre lo que podían opinar de él otras figuras del ámbito científico. En sus opiniones, como siempre, no se mordía la lengua:
Me es indiferente que el científico occidental típico me comprenda o me valore, ya que no comprende el espíritu con el que escribo. Nuestra civilización se caracteriza por la palabra 'progreso'. El progreso es su forma, no una de sus cualidades, el progresar. Es típicamente constructiva. Su actividad estriba en construir un producto cada vez más complicado. Y aun la claridad está al servicio de este fin; no es un fin en sí. Para mí, por el contrario, la claridad, la transparencia, es un fin en sí. (Aforismos. Cultura y valor, 30)
Cuando acabó la Primera Guerra Mundial renunció a los $300 millones de lo heredado de su padre a favor de sus hermanas, con el acuerdo de que nunca le dieran un centavo, no amaba el dinero.
Murió en Cambridge el 29 de abril de 1951, tras negarse a recibir tratamiento médico contra el cáncer que sufría. Se dice que sus últimas palabras fueron: "Diles que mi vida fue maravillosa".

Definicions

2008-10-14T11:27:00.000+02:00

Saber ordinari: És funda en l’experiència de la vida cuotidiana. És basa en el què de les coses.
Saber científic: Busca l’organització sistemàtica del coneixement i explicar el per què dels fets.
Saber filosófic: Cada sistema filsòfic pot valdre com una resposta, considerades com perspectives. El filòsof vol arribar a una resposta última.
Ciència(moderna): Qualsevol enunciat científic no només ha de formar part d’un saber rigorós, sinó que ha de poder verificar-se o falsar-se.
Mètode: Forma de pensar o d’actuar, prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d’un fi.
Axioma: Principi fonamental indemostrable. No tots els mètodes parteixen de cossos singulars per evaluar lleis.
Inducció incompleta: És recolza en una sèrie de comprobacions generals, individuals, que no inclouen la totalitat dels casos.
Hipòtesi: Suposició provisional, que encara no ha estat confirmada.
Llei: Enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens, d’una manera regular i invariable.
Teoría: Enunciat universal, pel qual poden deduïr-setotes les lleis d’una ciència particular.
Falsació: Una hipòtesi es refuta, quan els fetsdel món, no coincideixen amb els fets deduitsd de la hipòtesi.
Comprensió: Captar-ne el sentit per situar-se dins del fets.
Mite: Fa referència a narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.
Mètode empiricorracional: Compta amb dues fonts de coneixement, els sentits i l’enteniment, pels quals accedim a dos nivells: El sensible i l’intel·ligible.
Mètode empirista: Tota filosofía segons la qual l’origen i el valor dels nostres coneixements depenen de l’experiència sensible.
Mètode trascendental: No mira d’esbrinar quin és l’origen del nostre saber, sinó que mira de fonamentar-lo i donar-ne raó.
Joc de llenguatge: Models que descriuen situacions comunicatives que estàn entrellaçats amb “ formes de vida “.
Hermenèutica no normativa: Considera que la filosofía ha de conformar-se en descubrir els elements que fan possible la comprensió.
Pretensions de validesa de la parla: Són les normes: veritat, veracitat, intel·ligibilitat i correcció moral. Tota comprensió que no les respecti, no serà correcte.
Ontología: Ciència que estudia l’esser.

Pg.31 - 1

2008-10-08T21:49:00.000+02:00

Com justificaries que l'afirmació " Només se que no sé res", és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia? En què consisteix la saviesa? Déntre els citats més avall, qui diries que és més savi?Raona la resposta.
b) Una vella que ha acumulat molta experiència en la seva llarga vida.
Perquè la saviesa, no només consisteix en saber molt de llibres, sinó també la experiència què dona la vida quotidiana, a les vivençes.

Pg.30 - Doc.12

2008-10-07T20:47:00.000+02:00

A ) Per què l’existència de l’home actual és centrifuga i penúltima?Quines conseqüències té per a nosaltres?
Perquè renuncia a adoptar actituds radicals i últimes.
Angustia, coeficient de provisionalitat que amenaça dissoldre la vida contemporànea.

B ) Has viscut alguna vegada aquesta experiència que expluica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?Enumera les preguntes que t’has fet o et fas en aquests moments de soledat.
No

C) Per Zubiri, quin és el problema de la filosofía contemporània?
La seva fórmula intel·lectual. Intenta anar més enllà d’un mateix.

Biografía
Ingresa en 1917 en el seminario de Madrid, donde estudia filosofía con Juan Zaragüeta y en 1919 con Ortega y Gasset en la Universidad de Madrid. Gana la cátedra de filosofía de esta Universidad en 1926. Con un permiso de estudios, asiste a cursos en Friburgo y Berlín, con Husserl y Heidegger. Tramita su secularización y contrae matrimonio en 1936 con Carmen Castro (hija del historiador Américo Castro).
Durante la guerra civil permanece en París donde trabaja en Física con Louis de Broglie y con Emile Benveniste en filología.
Al acabar la guerra acepta la cátedra de filosofía en Barcelona, y pide la excedencia por su descontento con el modelo de universidad vigente en aquel momento. Desde entonces impartió cursos privados, muchos de ellos publicados póstumamente. Contó entre sus díscipulos y colaboradores al jesuita español Ignacio Ellacuría y al filósofo chileno Jorge Eduardo Rivera, traductor de Ser y Tiempo, de Heidegger, asi como a el padre agustino Ángel Jubera. Falleció a la edad de 85 años en Madrid.
Su filosofía es de una gran originalidad, en ella destaca su elaboración de una nueva idea de la realidad. La realidad no es sinónimo de las cosas existentes sino que es lo presente en la percepción como siendo algo propio de lo dado, es a lo que Zubiri llama "de suyo". Ha ejercido gran influencia en la teología de la liberación y en las filosofías de la praxis contemporáneas. Durante un tiempo, para sobrevivir, se dedicó on su esposa a la traducción de textos: Una de sus traducciones más conocidas fue la que realizó de la obra "¿Qué es Metafísica?" de M. Heidegger. No fue un autor muy prolífico y durante su vida publicó: Naturaleza, Historia, Dios (1943) que es una recopilación de artículos publicados en revistas pricipalmente; Sobre la Esencia (1963) donde expone su concepción metafísica de la realidad centrada en la idea de sustantividad; y los tres tomos de Inteligencia Sentiente (Inteligencia y Realidad - 1980; Inteligencia y Logos - 1982, Inteligencia y Razón - 1983) en la que Zubiri describe su idea de lo que es la intelección del hombre. Actualmente sus cursos están siendo publicados por la Fundación Xavier Zubiri.
Obras
El hombre y su cuerpo (artículo) [1974]
Inteligencia Sentiente: Inteligencia y Razón (libro) [1983]
¿Qué es investigar? (artículo) [1983]

Pg. 21 - Doc. 4

2008-09-30T20:45:00.000+02:00

A ) Què tenen en comú i en què es diferèncien les lleis i les teoríes científiques?
- Teories: Enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d’una ciència particular.
- Lleis: Enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d’una manera regular i invariable.

B ) Busca algun exemple de teoría i indica algunes lleis que la formen.
- Teoría de la evolució:
1-- Las formas de vida no son estáticas sino que evolucionan; las especies cambian continuamente, unas se originan y otros se extinguen.

2-- El proceso de la evolución es gradual, lento y continuo, sin saltos discontinuos o cambios súbitos.

3-- Los organismos parecidos se hallan emparentados y descienden de un antepasado común. Todos los organismos vivientes pueden remontarse a un origen único de la vida.

4-- La selección natural es la llave, en dos fases, que explica todo el sistema.
- La primera fase es la producción de variabilidad: la generación de modificaciones espontáneas en los individuos.
- La segunda, la selección a través de la supervivencia en la lucha por la vida: los individuos mejor dotados, los que han nacido con modificaciones espontáneas favorables para hacer frente al medio ambiente van a tener más posibilidades de sobrevivir, de reproducirse y de dejar descendencia con estas ventajas.

Esquema mètodes científics.

2008-09-24T19:24:00.000+02:00

Definicions

2008-09-23T20:41:00.000+02:00

Ciutadà: Habitant d’una ciutat, amb drets i deures.
Política: Activitat, de governar. Pren les decisions adequades per beneficiar la societat.
Poder: Capacitat de amnar respecte els altres. InfluÏnt-hi.
Democràcia: Òrgan de govern en què el poble escull qui mana al govern. El poder rau en el poble.
Tiranía: Sinónim de dictadura. Qui mana ho domina tot i no deixa cap llibertat.
Drets humans: Condicions que tenen les persones i que han de ser respectades a tothom.
Estat de dret: Estat que és basa en l’imperi de la llei.
Individualisme: Manera de ser de les persones quan tot ho volen per ells i només pensen en si mateixos.
Socialisme: Sistema de govern que afirma que la societat es prèvia a l’individu.
Justícia: Quan és respecten els drets de les persoens i tothom té el que lí correspon.

Què és la filosofía?

2008-09-17T20:11:00.000+02:00

La filosofia és la ciencia per la qual coneixem les coses, mitjançant la manera lliure de pensar. La filosofia és saber de la teva ignorancia.
És caracteritza per la formulació de preguntes sobre el sentit de la vida, la naturalesa, la vida humana, la existència...
Intenta trobar respostes a aquestes preguntes, tot i que moltes mai s’ arriben a respondre, per tant podem dir que la filosofia es incompleta i que mai tindrà fí, perque sempre estan sorgint noves preguntes a les que trobar resposta. La filosofía busca les respostes últimes.